Jorge Bellver s’acull al dret a no declarar en el cas Assut

El director general de Relacions amb les Corts i exregidor de l’Ajuntament de València, el popular Jorge Bellver, s’ha acollit este dilluns al dret a no declarar en el cas Assut, la macrocausa en què s’investiguen des de fa huit anys presumptes mossegades a canvi d’adjudicacions d’obra pública per part de contractistes municipals. Bellver, que estava citat a les 12:15 hores en el jutjat d’instrucció número 13 de València, encarregat de la investigació, ha optat per no prestar testimoniatge davant del jutge.

La citació, acordada fa vora un mes i ratificada recentment, respon a una petició de la Fiscalia Anticorrupció, que havia sol·licitat escoltar la declaració de Bellver i també la testifical d’una funcionària municipal del Servici de Patrimoni en el moment dels fets.

En 2022, la jutgessa ja va oferir al llavors diputat del PP a les Corts personar-se en la causa després que el seu nom apareguera en una presumpta llista de regals que la trama hauria entregat quan ocupava la Regidoria d’Urbanisme. Bellver, però, va declinar fer-ho aleshores. Ara, sense l’aforament com a parlamentari, se l'ha citat com a investigat.

'Operació col·legis’, al centre de les investigacions

Bellver figura com a investigat en la peça principal del cas Assut, coneguda com ‘Operació col·legis’, considerada “paradigmàtica” per la convergència de la pràctica totalitat dels implicats i per agrupar les presumptes comissions il·lícites abonades pel grup empresarial de Jaime Febrer.

En esta peça la instructora apunta a les suposades mossegades que haurien rebut figures com l’exvicealcalde de València Alfonso Grau, el cunyat de l’exalcaldessa Rita Barberá i advocat José María Corbín, o l’exregidor socialista i exsubdelegat del govern Rafael Rubio, entre altres.

En el cas concret de Bellver, la investigació el vincula amb una permuta municipal a través de la qual el consistori hauria entregat parcel·les a una mercantil de Febrer a canvi que assumira el deute municipal. Segons la instrucció, els terrenys es van adjudicar “a dit” i per un import molt inferior al valor real, cosa que hauria beneficiat de manera directa el promotor.