El govern espanyol aprova els criteris per a la distribució de menors migrants

El govern espanyol ha aprovat este dimarts en el Consell de Ministres l'últim decret per a posar en funcionament el repartiment de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes, que estan obligades per llei a assumir l'acolliment. L'executiu fixa, així, la capacitat ordinària d'acolliment de cada comunitat autònoma; és a dir, el nombre de places que ha de tindre per a complir la ràtio fixada de 32 menors per cada 100.000 habitants.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha destacat que és un “pas importantíssim per a garantir els drets de la infància migrant”. “Estem parlant de xiquets i de xiquetes que arriben a soles al nostre país i als quals tenim l'obligació de donar-los un acolliment digne, solidari i, si em permeten, també humanitari”, ha afirmat.

És l'últim decret de cara a aplicar el mecanisme de solidaritat obligatòria que va exigir Canàries i pel qual derivaran uns 3.000 joves des de les zones més tensionades —com el citat arxipèlag o Ceuta— a altres regions, amb les comunitats autònomes del Partit Popular en contra.

Segons les dades del govern central, la majoria de les autonomies acullen menys menors migrants dels que deurien. Les que presenten més diferència respecte del que els correspondria per població i el que realment acullen són Andalusia (1.372 menys del que li correspon), la Comunitat Valenciana (1.216) i Galícia (620). Això no ocorre a Canàries, Ceuta, Balears o Euskadi.

La capacitat ordinària, al costat de la dada de quants menors acull ja cada autonomia, és clau per a fixar el còmput dels trasllats, que es calcularà tenint en compte també paràmetres com la renda, la taxa d'atur, l'esforç previ o la situació de ciutat fronterera o insularitat. Al juliol, amb dades inicials que encara no restaven el miler de menors sol·licitants d'asil dels quals s'ha de fer càrrec l'Estat, el govern espanyol calculava que els territoris que més joves acollirien serien Andalusia (677), Madrid, (647) i Comunitat Valenciana (571). Amb l'esforç d'acolliment fet fins a la data, ni País Basc ni Catalunya haurien d'acollir cap jove, encara que Catalunya va anunciar la intenció d'atendre com a mínim 31, la mateixa xifra que en anteriors campanyes d'acolliment.

A este sistema s'oposen deu comunitats autònomes governades pel PP —entre elles, la Comunitat Valenciana— i Castella-la Manxa, que han recorregut contra el decret davant del Tribunal Constitucional. A més, la Comunitat de Madrid ha acudit al Tribunal Suprem i el govern balear també ha anunciat les intencions de fer-ho, que demana suspendre cautelarment el repartiment. En tot cas, mentre que la llei estiga operant, les comunitats autònomes han de complir-la i, en cas de negar-se, els professionals que acompanyaran cada menor podran demanar ajuda a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que ho posaran en coneixement de la Fiscalia i entregaran el jove a l'entitat de destí.

El Consell critica la falta de previsió del govern espanyol

El govern valencià demanarà la suspensió cautelar de qualsevol norma que aprove l’executiu central relacionada amb el repartiment de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes perquè, en data de hui, no tenen cap informació sobre eixos trasllats. Així ho ha afirmat la vicepresidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, qui ha criticat que “la improvisació” del govern de Pedro Sánchez fa que en este moment des de la Generalitat no tinguen “cap possibilitat de prevore quina és la proposta respecte a este repartiment".

“D'eixos 571 menors que pretén traslladar a la Comunitat Valenciana, no sabem ni quants ni quan ni quins menors ens traslladaran”, ha dit Camarero, qui ha afegit que tampoc en saben l'edat, ni si són hòmens o dones o si tenen alguna discapacitat o malaltia. En este sentit, ha destacat que la Comunitat Valenciana està “al 160% de la capacitat” d'acolliment de menors migrants, amb vora 500 acollits i amb tan sols 319 places.