El govern espanyol i els agents socials reprenen la negociació per a prorrogar els ERTO al 31 de maig

A la fi de 2020 eren 755.610 els treballadors que estaven en ERTO, 8.033 persones més que al novembre, però una xifra molt allunyada dels 3,4 milions de persones en aquesta situació en el pitjor moment de la crisi. Aquest dilluns el govern espanyol i agents socials reprendran la negociació iniciada divendres passat per a prorrogar ERTO fins al 31 de maig, és a dir, durant tot l’estat d’alarma. L’executiu ha indicat el seu compromís de tancar la negociació com més prompte millor i sense exhaurir la data vigent dels ERTO, el 31 de gener.

El president de la CEOE, Antonio Garamendi va demanar divendres la pròrroga dels ERTO com a mínim fins a juny i que es permeta a les empreses ajustar plantilles sense l’obligació de retornar les exempcions corresponents a tots els treballadors de l’ERTO, sinó únicament les corresponents als treballadors despatxats.

Els sindicats s’oposen a aquesta última proposta i demanen que es mantinga l’actual compromís d’ocupació. El líder d’UGT ha assenyalat que la CEOE sap que a França, Itàlia i Alemanya “el manteniment de l’ocupació és d’un any i les patronals d’aquests països no han presentat cap objecció”.

L’últim decret, aprovat a la fi de setembre, estenia fins al 31 de gener de manera automàtica els procediments per força major per a determinats sectors econòmics, i creava dues figures, els ERTO d’impediment d’activitat i els ERTO de limitació d’activitat, als quals poden acollir-se totes les empreses, amb exoneracions bastant elevades, que en alguns casos arriben fins al 100%.

A més, el pla de rescat de suport a l’hoteleria, el comerç i el turisme aprovat fa unes setmanes, ha augmentat la quantitat de sectors protegits pels ERTO amb activitats com ara el comerç a l’engròs de begudes, restaurants, establiments de begudes i activitats de jocs d’atzar i apostes, entre altres.

Si es prorroga el decret actual, els treballadors afectats per ERTO tindrien accés a la prestació sense període de carència, no els computaria el període consumit fins a gener de 2022 i la prestació equivaldria al 70% de la base reguladora. En el cas de les empreses amb ERTO, tindrien prohibit externalitzar i la realització d’hores extra així com limitat el repartiment de dividends, entre altres mesures.