El govern aprova l'avantprojecte de llei per a derogar les retallades en educació

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de llei que pretén suprimir algunes de les retallades educatives que va promoure el PP el 2012,

mitjançant el reial Decret llei 14/2012 de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.

La proposta de l’executiu de Sánchez suprimirà la possibilitat d'elevar fins a un 20% les ràtios màximes d'alumnes per aula. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha explicat que “ningú sosté que elevar les ràtios ajude a millorar la qualitat del sistema educatiu” i ha qualificat la mesura implantada pel PP d’intolerable.

La futura norma també vol eliminar el termini de fins a 10 dies lectius per a substituir professorat de baixa i l'augment obligatori de la jornada lectiva dels docents no universitaris. Un canvi que, segons ha especificat Celaá, es refereix a les hores lectives i no a la jornada laboral, que es mantindrà en 37,5 hores setmanals.

Les mesures entraran en vigor en el pròxim curs 2019-20 excepte la referida a les baixes dels docents funcionaris que, una vegada aprovada la norma, s’aplicarà amb caràcter immediat.

El PP considera que el canvi no millorarà la situació de l’educació, ni particularment les condicions dels professorat, i reclama una llei d’ordenació general de la professió docent que els assegure la igualtat d’oportunitats.

La reversió de les retallades educatives vigents va ser un dels acords aconseguits la setmana passada pel president del govern central amb el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, en la reunió que van mantindre a La Moncloa. Encara que l'avantprojecte supere el tràmit parlamentari, la reversió de les retallades educatives no serà efectiva fins al curs 2019-2020.

Crítiques dels sindicats UGT i CSIF

El retard d’un any lectiu en l’aplicació de les mesures ha rebut la crítica de l’UGT, que hi presentarà al·legacions. L’organització sindical qüestiona que no tinga abast estatal i que en deixe al criteri de les comunitats autònomes l’aplicació, especialment pel que fa a la jornada dels docents.

L’avantprojecte també ha defraudat les expectatives del CSIF, que aspirava a la derogació total del reial decret del PP i considera que la proposta del l’executiu "manté els retalls i els mals endèmics del nostre sistema educatiu". El sindicat acusa el govern de Sánchez d’incomplir la promesa d’eliminar els retalls amb un pacte d’estat i reclama pautes per a homologar les hores lectives a tot Espanya i un calendari per a negociar l’Estatut Docent.