Com funcionen les agrupacions d’electors i electores?

Les agrupacions d’electors i electores, una fórmula desconeguda per a gran part de la població, van estar darrere de l’èxit de 71 regidors i regidores arreu del país en les eleccions locals del 2019. Aquesta eina de participació, però, no és exclusiva de l’àmbit municipal. Existeix també en l’autonòmic, estatal i fins i tot el de la Unió Europea. 

Es constitueixen exclusivament per a un procés electoral en concret i no es poden convertir en partits polítics. En aquesta línia, no poden confluir amb formacions ni altres agrupacions d’electors i electores.

Tot i que no hi ha un mínim de persones per a promoure una candidatura d’aquesta forma, a l’hora de presentar-la s’ha d’arribar a un mínim de firmes de l’1% de la població al cens municipal o més de 5.000 persones en el cas de grans ciutats com Alacant o València.

Aquesta és la raó per la qual hi ha agrupacions que ja han eixit al carrer per a arreplegar suports i així poder optar a governar. És el cas de Reiniciem Benissa (Marina Alta), que després de la dimissió de l’alcalde del PP el 2017 va liderar el consistori durant dos anys gràcies a un pacte amb el PSPV i Compromís. En els comicis del 2019, a pobles xicotets com Cinctorres (Ports) i Torrella (Costera), per primera vegada en democràcia va guanyar l'alcaldia aquesta mena de candidatura.

A les diputacions, però, aquestes agrupacions no arriben a estar representades, ja que no és possible agrupar els vots de cadascuna en el mateix partit judicial a l’hora de designar diputats i diputades provincials.