Podem, de força emergent a tercera pota del Botànic

La nit del 24 de maig, però de fa tres anys, un partit nou va irrompre amb força. En la primera ocasió que competia, Podem va obtindre 13 representants, sis diputades i set diputats, al parlament valencià. Tot un èxit d'una força política emergent, nascuda del moviment dels indignats que al maig del 2011 van ocupar places i carrers per a reclamar una regeneració política. Era el 15-M.

Des d'un primer moment, Podem –amb el seu primer líder Antonio Montiel al capdavant– es va implicar per a fer possible un Consell del canvi i d'esquerra que barrara qualsevol possibilitat de govern al PP. Però va marcar perfil propi: decidí facilitar la investidura de Ximo Puig, però només amb el sí de huit dels seus parlamentaris inicials. Inicials, perquè una va ser expulsada del grup el 2016. 

Podem va ser la tercera signatura de l'Acord del Botànic, però va optar per no entrar en el Consell. El seu suport seria condicionat i crític. Tot amb la decisió prèvia del Consell Ciutadà. 

Ara fa un any, en l'equador de la legislatura, turbulències internes en el partit van provocar un relleu generacional: Antonio Estañ va substituir Montiel en la secretaria general i com a síndic a les Corts. En el Consell hi hagué preocupació per les repercussions en l'estabilitat del pacte, pel perfil més crític que va mostrar el nou líder de la formació morada.

"Hi ha hagut un canvi, perquè venim de vint anys terribles, però no estem construint aquesta alternativa tan ràpid i clarament com ho podríem fer", assenyalava Estañ aleshores. La crítica al Consell sembla que no va més enllà ara per ara. Falta un any per als comicis del mes de maig del 2019.