Feijóo avança el congrés nacional del partit al 5 i 6 de juliol: "Passem del conclave del papa al del PP"

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat este dilluns la convocatòria d'un congrés "extraordinari" del partit per a este mateix estiu a Madrid. "Passem del conclave del papa al del PP", ha proclamat, davant del comité executiu nacional que s'ha reunit a la seu de Génova. La data que ha confirmat el partit per a la celebració d'esta cimera serà del 5 al 6 de juliol. D'esta manera els populars, el partit més votat en les últimes eleccions generals del 2023 a Espanya i principal oposició parlamentària a la coalició PSOE-Sumar que integren el govern espanyol, posa en marxa la maquinària per al pròxim cicle electoral, amb l'objectiu de "preparar-se per a fer front a les urnes a Pedro Sánchez".

El líder de l'oposició ha donat a conéixer la decisió en una intervenció davant de la plana major del PP, que reuneix els barons territorials, membres del comité de direcció i altres càrrecs territorials, després de diversos dies d'hermetisme sobre l'assumpte i en un moment complicat per al valencià Carlos Mazón, assenyalat per la gestió de la dana. El silenci de Feijóo, de fet, havia generat alguns nervis i desconcert dins de la formació.

El dirigent popular, que ha confirmat que presentarà candidatura per a continuar encapçalant la formació, ha apostat per celebrar abans de l'estiu el congrés nacional per a començar a dissenyar des d'ara mateix una "alternativa de govern definitiva sòlida i decidida" a la de Sánchez al capdavant del país. "Donarem a Espanya un govern que servisca, una política que sume, una veu que la defense i unes mans que treballen", ha dit.

El colp damunt de la taula de Feijóo ve motivat, segons ha explicat, per "la decadència del govern" davant dels nombrosos casos de corrupció que l'envolten i que estan investigant-se en els tribunals. Ha citat, per exemple, la imputació de l'esposa de Pedro Sánchez, Begoña Gómez; el processament del germà, David Sánchez i les "sospites" sobre el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, acusat de revelació de secrets. Un executiu, ha afegit, "obligat a parlar de lingots, de festes, de furgonetes i de becàries", que té un "suport fix-discontinu en el Consell de Ministres" i que és "inexistent en el Congrés", ja que no té pressupostos, ni tampoc "vergonya".

Per tot això i perquè no es fia de Sánchez, ha agregat que cal "estar preparats" per a eixir "d'este parany polític" i "activar el mode futur". "Este govern està ja en el compte arrere, dure el que dure [...] i nosaltres hem d'activar ja el comptador del canvi, amb un equip reforçat, amb un projecte il·lusionant". El líder popular obri així la porta a la possibilitat que Sánchez avance les eleccions generals, en principi previstes per a l'estiu del 2027.

L'últim congrés ordinari del PP es va celebrar el 2017, a la Caja Mágica de Madrid, quan era Mariano Rajoy qui presidia tant el govern estatal com el partit. Des d'aleshores, la formació n'ha celebrat altres dos, però tots dos amb caràcter extraordinari. El primer, el juliol del 2018 —després de la moció de censura que va desallotjar del poder Rajoy arran de la sentència condemnatòria sobre el cas Gürtel— quan Pablo Casado va imposar-se en segona volta a l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. El segon, l'abril del 2022, a Sevilla, el que va impulsar Feijóo com a nou president dels populars després de la profunda crisi interna que va viure el partit per l'enfrontament entre Casado i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Precisament, esta ha sigut una de les veus que ha pressionat recentment perquè s'avançara el congrés dels populars, programat d'ací a un any d'acord amb els estatuts del PP.

Feijóo ha apuntat que dilluns que ve se celebrarà una junta directiva per a sotmetre a consideració la proposta de celebrar el congrés extraordinari i ha especificat que s'ha triat Madrid per a "facilitar els desplaçaments" als afiliats del partit.

Fonts del PP han assenyalat que, una vegada celebrat el congrés nacional del PP al juliol, s'obrirà el termini per a fer els congressos autonòmics i provincials. I, atés que hi ha eleccions a Castella i Lleó i Andalusia l'any que ve, estos dos congressos seran previsiblement els que se celebren en primer lloc, segons les mateixes fonts.

Mazón, centrat en la reconstrucció

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat per la seua banda que tota l'atenció, tant d'ell com del seu govern i la del PP valencià està posada en la recuperació després de la dana del 29 d'octubre. Durant una visita institucional a la central nuclear de Cofrents este dilluns ha dit que ara mateix li sembla "irresponsable" estar parlant de "temes interns i orgànics", sobretot en un moment en què l'executiu espanyol està "arrossegant els peus amb ajudes, amb terminis, amb inversions". Unes declaracions que arriben després del mediàtic acte que va protagonitzar l'expresident de la Generalitat i exlíder del PPCV Francisco Camps, en què es va oferir a encapçalar un partit que, a parer d'ell, "ha perdut força".

"Per a parlar d'assumptes interns hi haurà temps, però per a parlar de la reconstrucció no", i per això tot el govern valencià i tot el PPCV està "cent per cent en la reconstrucció", ha resolt el cap del Consell. També ha deixat clar que no li correspon a ell pronunciar-se sobre l'acte de Camps, encara que ha recordat que "sempre" ha qualificat de "molt injusta" la situació "per la qual ha hagut de passar".

El president de la Generalitat tampoc ha volgut entrar a debatre sobre la possibilitat que el PP puga haver activat la seua eixida del Palau amb l'avançament del congrés a l'estiu: "Estem tractant de fer la història amb la reconstrucció, perquè ha sigut història el desastre que hem tingut amb la riuada. La resta són històries", ha resolt. Poc després, a les portes de la seu del govern valencià, Mazón s'ha declarat "molt satisfet" perquè el moviment de Feijóo suposa "un pas més" cap al govern que "hui, més que mai, necessiten Espanya i la Comunitat Valenciana". "Necessitem Alberto Núñez Feijóo, que té un pla per a València amb 12.000 milions", ha expressat, abans de mostrar-li públicament suport. De nou, ha evitat parlar sobre el que considera "rumorologia", en referència al seu futur al capdavant del govern valencià i del PPCV.