L'exalcaldessa de Requena declara a la jutgessa que la dana no va deixar víctimes al municipi "perquè es va avisar la població"

"A Requena no hi va haver morts ni ferits perquè es va avisar la població". És un dels missatges principals que ha traslladat este dilluns Rocío Cortés, alcaldessa d'este municipi durant el 29 d'octubre del 2024, a la jutgessa que instruïx la causa entorn de la gestió de la dana des dels jutjats de Catarroja. La titular del tribunal d'instància encarregat de dirimir les possibles responsabilitats penals per les morts de 230 persones a la província de València aquell fatídic 29-O ha citat l'ex primera regidora, del PP, en qualitat de testimoni.

La declaració és rellevant, perquè Requena va ser una de les localitats on primer impactaren els efectes de la riuada. Des del migdia va començar a patir inundacions greus i molts veïns residents als llogarets del terme municipal es quedaren incomunicats. Esta testifical forma part de la roda d'alcaldes i alcaldesses que ha previst la instructora per a continuar investigant les circumstàncies en què va produir-se la barrancada i la resposta de les administracions.

Un informe aportat a la causa per part d'Emergències constata que l'alcaldessa de Requena va telefonar l'112 ja a les 13:21 hores per a alertar de la greu situació que s'estava generant, amb pluges que començaven a negar el poble. Davant d'este escenari, l'Ajuntament va reaccionar avisant la població i les forces de seguretat, començant per la Policia Local i la Guàrdia Civil, que van tancar els accessos al municipi, ha explicat als mitjans de comunicació que l'esperaven a les portes dels jutjats de Catarroja.

Cortés, que ja no és alcaldessa de Requena des de la moció de censura que la va fer fora del poder uns dies després de la riuada, ha subratllat al jutjat que l'equip de govern local va començar a preparar-se per al temporal la nit d'abans, veient la previsió meteorològica. Segons fonts coneixedores de la testifical, l'exalcaldessa ha assenyalat que des de la matinada ja sabien que la part "més forta" venia al migdia i, per això, van decidir abans del trenc d'alba que tancarien els centres educatius, amb l'objectiu d'evitar la mobilitat de l'alumnat. De fet, Requena va ser el primer municipi de la zona a adoptar esta mesura, veient que plovia prou al terme municipal, que és el més gran de tota la Comunitat Valenciana i té 25 llogarets.

"A les 06:53 hores vam contactar amb inspectors d'educació per a comunicar la intenció de suspendre les classes. Des de l'alcaldia vam preparar el decret i vam contactar amb els autocars. Emergències havia decretat alertes taronja i groga. A les 07:20 hores teníem suspeses les classes", ha resumit a la magistrada. Abans d'entrar a la sala per a declarar, ha fet una cronologia semblant als periodistes apostats a l'entrada del jutjat.

Quatre missatges d'avís al veïnat

Tal com apunten fonts pròximes a la declaració, Cortés ha exposat que des del consistori requenenc enviaren quatre missatges a la ciutadania. El primer, a les 07:52 hores, informant sobre el tancament de les escoles i donant recomanacions al veïnat. En seguiren dos més per ràdio, a les 12:00 i a les 13:00 hores, i finalment en un altre comunicat a les 13:25 hores s'instava els residents a no eixir al carrer. Fins i tot es va arribar a contactar amb les empreses del polígon perquè enviaren els treballadors a casa. "Van rebre l'ES-Alert, però ells ja estaven en altres cases", ha dit, en referència al missatge massiu que va enviar la Generalitat a tots els mòbils de la província a les 20:11 hores, quan els danys de la riuada eren ja irreversibles.

Vaig tindre la sensació tot el dia que anàvem per davant de totRocío Cortés - Exalcaldessa de Requena pel PP

Durant el matí del 29-O, ha relatat l'exalcaldessa, van estar vigilant el barranc del riu Magre fins a les 11:00 hores, quan decidiren construir un dic amb maquinària pesant. A les 13:00 hores ja s'havia constituït un Cecopal (Centre de Coordinació Operativa Local), quatre hores abans que es convocara el Cecopi que havia de coordinar l'emergència des de les dependències centrals de l'ens autonòmic, a l'Eliana. “Vaig tindre la sensació tot el dia que anàvem per davant de tot”, ha afirmat a la jutgessa Cortés, que ha especificat també que el seu equip va consultar el pla d'emergències de l'Ajuntament, però no va rebre "cap instrucció" del Centre de Coordinació d'Emergències "més enllà que portarien mitjans".

De vesprada, la situació va empitjorar i la Guàrdia Civil va aconsellar-li telefonar a la Unitat Militar d'Emergències (UME). La primera vegada que l'exalcaldessa de Requena va parlar per telèfon amb l'exconsellera Salomé Pradas, una de les dos persones investigades en la causa penal per possible homicidi imprudent, era a les 15:17 hores. Li va traslladar que no tenien mitjans per a afrontar els efectes de la riuada i que ja havien demanat la intervenció de l'UME.

A les 15:30 hores, ha precisat, ja havien habilitat el teatre municipal com a refugi per a la població. "Al principi era un degoteig de gent, no ens imaginàvem la magnitud de tota la que hi arribaria després", ha declarat Cortés.

Abans que es tallaren les comunicacions i es quedaren sense internet ni línia telefònica, l'exalcaldessa del PP va poder parlar diverses vegades amb l'homòleg d'Utiel, Ricardo Gabaldón, que va declarar en la causa el passat 7 de maig, també com a testimoni. Ja aleshores sospitaven que hi hauria gent morta, encara que no en tenien constància oficial.

Més enllà del nucli urbà, la preocupació de l'ex primera regidora se centrava sobretot en els llogarets de la localitat, per la gran dispersió que té la localitat. La situació crítica va arribar també fins a Casas del Río, a més de 25 quilòmetres del centre de Requena, per la fúria del riu Cabriol. Aquella nit del 29-O van saber que la gent s'estava morint a l'A-3, on van rescatar mig miler de persones, ha lamentat.