Espanya se suma al procés contra Israel per genocidi al Tribunal de Justícia de l'ONU

Espanya ha presentat una declaració d'intervenció en el procés obert contra Israel per presumpte genocidi al Tribunal Internacional de Justícia, el principal òrgan judicial de les Nacions Unides. Ho ha anunciat este dijous el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, que ha convocat per sorpresa una roda de premsa urgent al palau de Viana per a comunicar la decisió.

D'esta manera, Espanya se suma a la demanda iniciada per Sud-àfrica per la situació que es viu a la Franja de Gaza, en un nou gest que arriba una setmana després que el Consell de Ministres va aprovar el reconeixement de l'estat de Palestina. Albares ha explicat que la decisió de fer el pas s'ha pres en vista de la continuació de l'operació militar d'Israel sobre l'enclavament palestí i la "preocupació enorme" que suscita la potencial extensió regional del conflicte. "L'únic objectiu és posar fi a la guerra" i que la pau torne a Gaza i a l'Orient Mitjà, ha assegurat el responsable de la diplomàcia espanyola, que ha insistit, a més, en la necessitat que cessen els obstacles perquè arribe l'ajuda humanitària a la zona i es pose fi a la destrucció d'infraestructures civils.

El procés que se segueix contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia va començar el passat 29 de desembre arran d'una denúncia a instàncies de Sud-àfrica, que l'acusa d'haver violat la Convenció contra el Genocidi en l'ofensiva militar que va llançar a Gaza després de l'atac terrorista perpetrat per la milícia islàmica Hamàs el 7 d'octubre del 2023. Mig any després Espanya s'afegeix al tràmit, un pas que el govern de Pedro Sánchez s'ha decidit a fer "després dels esdeveniments dels últims dies", en què les mesures cautelars decretades pel tribunal de l'ONU "s'arraconen completament i estan molt lluny de complir-se", ha precisat Albares, en referència al fet que el règim liderat per Benjamin Netanyahu no ha frenat l'ofensiva contra Rafah, com li havia exigit la cort. Esta ciutat havia servit de refugi més d'1,3 milions de palestins que fugiren des d'altres punts de l'enclavament quan va començar la invasió militar i ara ha quedat totalment destruïda.

El ministre Albares ha deixat clar que "Espanya no pren partit per cap de les dues parts", sinó que va a favor del tribunal per a ajudar-lo en la interpretació dels fets. Així, no ha volgut pronunciar-se sobre si l'operació militar que està duent a terme Israel a la Franja de Gaza suposa un genocidi. Una vegada més, ha incidit que correspon al Tribunal Internacional de Justícia dirimir esta qüestió i que l'executiu espanyol li donarà suport, siga quin siga, quan es produïsca. "Poc importa la meua opinió personal, el ministre d'Afers Estrangers no està per a donar les opinions personals", ha esgrimit, per a subratllar després que "l'opinió institucional del govern d'Espanya hui és la intervenció en esta demanda", com ja va fer també en la formulada per Ucraïna contra Rússia després de la invasió. "Això no és un concurs o una carrera de veure qui té una opinió més matisada o menys matisada", ha puntualitzat. "Demanem, una vegada més, el cessament dels bombardejos, l'alto el foc, l'alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges i l'accés urgent i sense restriccions d'ajuda humanitària a la població civil", ha remarcat.

Quan li han preguntat a Albares per què no retira l'ambaixadora espanyola a Israel, com s'ha fet en el cas de l'Argentina després de la crisi diplomàtica oberta amb este país, ha assegurat que són "situacions diferents". A més, ha afegit que Espanya pren les decisions que considera millors en cada cas per a defensar la dignitat de les institucions i per a aconseguir els objectius de pau a Gaza i l'Orient Mitjà.

Pel que fa a si Espanya és el primer país europeu que intervé en el procediment del Tribunal Internacional de Justícia, el ministre ha indicat que li consta la intenció d'Irlanda i Bèlgica d'intervindre en el mateix sentit. Ha recordat els altres països que sí que han actuat en la mateixa línia com Mèxic, Colòmbia o Xile.

La declaració espanyola arriba després que una trentena de palestins hagen mort en un atac israelià en una escola de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (Unrwa) que albergava persones desplaçades al camp de refugiats de Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza, segons ha confirmat el govern gazià controlat per Hamàs.