El Consell sol·licita al govern espanyol autorització per a demanar 1.816 milions en crèdits bancaris per la falta del FLA

El govern de Carlos Mazón ha aprovat este dimarts un acord per a permetre que l'administració autonòmica puga finançar el dèficit de l'exercici 2024 mitjançant operacions de deute públic al marge del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) extraordinari, un mecanisme aprovat en 2012 per l'executiu central per a compensar el dèficit de les comunitats autònomes infrafinançades i que, per primera vegada en 12 anys, encara no ha arribat a les arques valencianes.

Segons les xifres que ha explicat la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, en la roda de premsa posterior al ple del Consell, en virtut d'este paraigua la Generalitat acudirà als bancs per a demanar préstecs per valor de 1.816 milions, que és el muntant aproximat que hauria d'haver rebut al juliol procedent del FLA extraordinari. Amb estos diners busquen alleugerir la pressió sobre les finances públiques i atendre els pagaments pendents als proveïdors dels servicis essencials, com ara les farmàcies, sense haver de fer retallades en la despesa.

Merino ha recalcat que per a fer efectiu l'endeutament en esta via "alternativa" al FLA cal autorització expressa de l'estat, que ja s'ha demanat formalment, i ha lamentat que la Generalitat "està de nou en mans del govern espanyol". En este sentit, ha exigit que en el pròxim Consell de Ministres, previst per al dimarts que ve, 15 de juliol, es done llum verda a l'executiu valencià per a poder activar la sol·licitud dels crèdits. "No concebem un altre escenari que no siga que el pròxim Consell de Ministres aprove l'autorització d'endeutament al marge del FLA per a poder pagar els proveïdors", ha insistit la consellera valenciana, que ha recalcat que si el permís hi arriba en el calendari exigit, el Consell podrà pagar els proveïdors abans que acabe el mes de juliol.

A preguntes posteriors dels periodistes, la titular d'Hisenda ha afirmat que "no vol" posar-se en l'escenari que el govern de Sánchez els denegue l'autorització. "No sé què podrien al·legar", ha dit. En este sentit, s'ha mostrat confiada que l'executiu central tindrà "altura de mires" i "responsabilitat", i ha apel·lat a la "lleialtat institucional" amb el sistema de les autonomies i amb la Comunitat Valenciana: "És per a poder fer front a un dèficit que no és provocat perquè gastem més i malament, sinó per un model de finançament que ens llasta, és injust i ens deixa en situació d'inferioritat respecte de la resta d'autonomies", ha argumentat.

D'altra banda, Merino ha detallat que esta operació d'endeutament es planteja a curt termini, d'un any, i que s'articularà en diversos préstecs bilaterals amb entitats financeres, tot i que encara s'han de determinar amb quins interessos. També ha confirmat que fa setmanes que el Consell sondeja diversos bancs i ha rebut "molt bona resposta" per part d'estos, que "cobriran la totalitat de l'import" sol·licitat. Els fons adquirits es destinaran "prioritàriament" a l'abonament de les factures pendents en despesa farmacèutica i altres proveïdors de servicis públics essencials als qui la Generalitat encara no ha pogut pagar. La setmana passada, nombroses apotecaries al llarg del territori van abaixar la persiana com a protesta pels impagaments.

La decisió del Consell de recórrer a este finançament "alternatiu" s'ha adoptat després que este dilluns 7 de juliol, la data que havia posat de límit el govern valencià, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) no haguera aprovat el FLA extraordinari. Habitualment, a este mecanisme de compensació se li dona llum verda en desembre i el pagament del 75%, enguany vora 1.900 milions, hi arriba en juliol. Des de l'equip de Mazón insistixen que és la primera vegada en dotze anys que la Comunitat Valenciana no ha rebut estos diners que els corresponen, manca que ha deixat en una situació molt complicada les finances de la Generalitat, que estan al límit i amb retards en els pagaments.

La consellera Merino ha detallat que la idea és cobrir tot l'excés de dèficit del 2024 en dos tandes. Una primera ara en estiu amb els 1.816 milions aparaulats amb els bancs, i una segona en el pròxim mes de desembre que pujarà a 674 milions i que sol·licitaran mitjançant este mateix mecanisme. "No és la solució que ens agrada, però és l'única alternativa que ens deixen", ha denunciat.

Al marge de l'endeutament, la titular d'Hisenda ha explicat que el Consell també treballa en mesures de contenció de la despesa des de totes les conselleries mitjançant l'elaboració d'un pla d'ajust per a eliminar partides "supèrflues" i que en cap cas afectaran els serveis socials.

Crítiques del PSPV i Compromís

Per als partits d'esquerra, que exercixen l'oposició parlamentària al Consell, la situació seria menys greu si la Generalitat no abaixara impostos. La Comunitat Valenciana té "la pressió fiscal més baixa" de tot Espanya, en paraules de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. "Clar que no els ixen els comptes", ha amollat la dirigent del PSPV, després d'acusar també el PP de "tornar a aplicar retallades una altra vegada". En la mateixa línia s'ha pronunciat el síndic de Compromís, Joan Baldoví: "U no pot exigir que li arriben més recursos si no és capaç de gestionar els seus".

La vicepresidenta primera i consellera de Servicis Socials, Susana Camarero, ha contestat les crítiques carregant durament contra Bernabé, a qui s'ha referit com la "delegada del sanchisme" i l'ha acusada de no dir la veritat i estar instal·lada en la "política de la mentida permanent". "Com s'atrevix a parlar de retallades quan ací estem parlant de la situació asfixiant a què ens està conduint el seu govern [de Sánchez], sense que ella haja fet un sol pas per a ajudar", ha recriminat Camarero.