Catalunya, del 21D al 14F: tres anys d'intensitat política
Fem un repàs del que ha marcat la política catalana des de les últimes eleccions el 2017 fins a la convocatòria actual.
El 21 de desembre del 2017, Ciutadans guanyà les eleccions després de l'aplicació del 155, però es quedà a 32 escons de la majoria absoluta i sense possibilitat de governar amb l'ajuda de socialistes ni populars. Així, l'independentisme, com passava des del 2012, tornava a guanyar el pols electoral i aplicava la seua majoria per a formar govern.
Junts per Catalunya s'imposava a Esquerra Republicana, però Puigdemont no podia ser investit com a president perquè es trobava a Brussel·les reclamat per la justícia espanyola. Va ser el començament d'una legislatura en què la política catalana ha viscut molts capítols fins a arribar a aquestes eleccions del 14F.
Catalunya encara així unes eleccions atípiques enmig de la tercera onada de la pandèmia del coronavirus, amb un elevat nombre d’indecisos i un augment imprevisible de l’abstenció. Les enquestes han presentat un tauler polític molt fragmentat i deixen la porta oberta al fet que cap partit assolisca la majoria absoluta. La clau serà, una vegada més, l'acord al qual arribaran els diferents partits per a formar el govern que marcarà el rumb de Catalunya.
Més llegit
-
Una forta tempesta descarrega quasi 100 litres a la rodalia de València
-
Una investigació demostra que tots els camins no anaven a Roma, sinó a Bizanci
-
L’aeroport de València torna a funcionar, mentre que Rodalia i Metrovalència recuperen el servici progressivament
-
Tres detinguts per la venda il·legal per internet de més de 22.000 litres d'un herbicida restringit
-
Detenen una dona de 47 anys per matar a punyalades un home a Requena
-
L’Aemet eleva l’avís a taronja per a dijous en el litoral d'Alacant i del sud València per intensitats de 60 l/m² en una hora