El BOE oficialitza la convocatòria d’eleccions el 29 de novembre

La dissolució de les Corts i, per tant, la convocatòria d’unes noves eleccions generals s’ha oficialitzat este dimarts. L’endemà que el president del govern espanyol ho anunciara, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat este tràmit, de manera que els espanyols estaran citats a les urnes huit mesos abans del que inicialment estava previst.

El reial decret que recull este procés, que signa el rei i que refrenda el president del govern, Pedro Sánchez, entra en vigor hui mateix i, per tant, dissol automàticament les dos cambres, el Congrés i el Senat.

En conseqüència, a partir d’este dimarts comença a comptar el termini de 54 dies que estableix la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) fins a la jornada electoral.

Una vegada se celebren les eleccions l’últim diumenge de novembre, les cambres resultants es reuniran per a constituir-se el 23 de desembre, a les 10:00 hores, un dia abans que acabe el termini màxim de 25 dies fixat per la Constitució, que en esta ocasió conclouria el 24 de desembre, dia de la nit de Nadal.

En aplicació de l'article 162 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General 5/1985 s'establixen les 52 circumscripcions electorals, que es corresponen amb cadascuna de les cinquanta províncies espanyoles, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Quan començarà la campanya electoral?

Segons el reial decret, la campanya electoral durarà quinze dies: començarà a les 00:00 hores del divendres 13 de novembre i finalitzarà a les 24:00 hores del divendres 27 de novembre.

El 29 de novembre, els comicis permetran elegir 350 diputats, amb Madrid com la província amb major nombre d’escons (38), seguida de Barcelona (32), València (16) i Sevilla i Alacant amb 12 escons. Per la seua banda, Castelló té 5 escons.

La ciutadania també triarà 209 senadors: quatre en les circumscripcions provincials i tres en les insulars (Gran Canària, Mallorca i Tenerife), i un a Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, El Hierro, Lanzarote i la Palma. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla elegixen cadascuna a dos senadors. La resta de senadors els designaran els parlaments autonòmics.