Argüeso assenyala per primera vegada l'exconsellera Pradas per la gestió de la dana i sosté que ell no tenia competències

La defensa de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, ha recorregut contra l'última interlocutòria de la jutgessa instructora de la dana, en la qual apuntava que les morts ocorregudes a la pedania de la Torre (València) podrien haver-se "evitat" si els responsables de gestionar l'emergència "hagueren exercit les seues funcions". L'al·ludit, que en el moment de la fatídica barrancada era el número dos de l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, considera que esta argumentació vulnera el seu dret de defensa i a la presumpció d'innocència i assegura que ell no tenia competències per a convocar el Cecopi.

En la pràctica, és la primera vegada que assenyala directament la seua superior com a responsable de prendre les decisions, tant per a constituir l'òrgan de coordinació com per a l'enviament de l'ES-Alert que va arribar a les 20:11 hores, quan ja s'havien produït la majoria de les víctimes mortals. Pradas i Argüeso són, per ara, els dos únics imputats en la causa judicial que investiga per la via penal la gestió de la dana, que va provocar 233 morts a la província de València.

El recurs d'Argüeso, conegut este dimecres i al qual ha tingut accés l'agència Efe, fa referència a una interlocutòria de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra emesa el 13 d'octubre. En ella, la magistrada considerava que existien "indicis clars" que les tretze defuncions de la Torre són "una mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència, com també de la manca i del retard d'avisos i les conseqüències que va tindre per a aquelles víctimes que van perir en els garatges, a les cases, o de camí en els cotxes".

El lletrat defensor d'Argüeso, José María Bueno, argumenta que l'acte "excedix l'estricte judici de pertinència i utilitat regulat en l'article 777 de la Lecrim, realitzant imputacions de responsabilitat penal per omissió i judicis de culpabilitat directes" contra Argüeso i "realitza afirmacions incertes sobre la legalitat aplicable", assenyala en el recurs, de setze pàgines. Indica, a més, que les afirmacions de la instructora generen "un gravamen directe, perjudicial a esta representació" i vulneren el dret a la presumpció d'innocència.

En la interlocutòria recorreguda per la defensa d'Argüeso, la magistrada determinava que era "difícilment intel·ligible" que este afirmara que "no tenia per què anar al Cecopi" i que la convocatòria es feia "per l'AVSRE [Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències]. Recordava, així, que el secretari autonòmic és el director d'esta", cosa que per al lletrat Bueno és "incorrecte i contrari a la veritat".

Segons el recurs, Argüeso "manca d'habilitació legal i competència pròpia per a convocar o constituir el Cecopi", ja que "la potestat per a declarar el nivell 2 d'emergència i dictar l'ordre de constitució del Cecopi corresponia a la consellera competent en matèria de protecció civil i emergències, en la seua condició de directora del pla i comandament únic". "Estant la consellera present i presidint el Cecopi, una vegada convocat per ella a les 15:00 hores, i durant tota la vesprada del 29 d'octubre de 2024 —continua l'advocat—, Emilio Argüeso Torres no integrava el comité de direcció del Cecopi ni conservava atribucions de comandament operatiu directe".

En esta línia, la defensa de l'exsecretari afirma que constituïx "un trencament del principi de seguretat jurídica" el fet que la jutgessa diguera en l'acte que la consellera exercia el comandament únic de l'emergència i que atribuïsca a Argüeso "una suposada omissió de funcions de control o seguiment sobre un òrgan [el Cecopi] del qual no formava part i les competències executives del qual estaven legalment concentrades en la consellera". Així mateix, el lletrat aclarix que la presència o actuació del secretari autonòmic en la direcció de l'òrgan dec coordinació de l'emergència "només és possible mitjançant un acte de delegació o suplència formal motivat per l'absència, malaltia o impossibilitat de la consellera".

La defensa de l'exsecretari autonòmic també al·ludix en el recurs a una "valoració errònia i descontextualitzada" sobre el control del sistema ES-Alert i advertix que, amb l'argumentari de la resolució recorreguda, "és clar i meridià" que el seu client "no ostentava capacitat legal ni tècnica per a redactar, autoritzar o emetre missatges" mitjançant esta ferramenta d'alerta massiva a la població.