Menys alumnat i més professorat: el curs escolar arrancarà amb 810.730 estudiants en totes les etapes i 83.592 docents

El curs 2025-2026 comença dilluns per a l'alumnat no universitari amb 1.500 docents més, nou centres educatius de nova construcció (als quals s'afegiran 9 més que es remataran al llarg del curs) i més places i grups en les escoles d'idiomes i la formació professional. El cursaran 1.789 alumnes menys (810.730 en total), un descens que s'atribuïx al descens de la natalitat i que ja es nota en primària, segons ha informat el conseller d'Educació, José Antonio Rovira. Per contra, el professorat augmenta. En total 83.592 docents, un increment d'un 1,72% respecte del curs passat. La conseqüència és un descens de la ràtio, que serà de 21 alumnes per aula en infantil i primària, i de 24 en secundària.

"Arranca amb rècord de docents, amb l'objectiu d'aplicar totalment la llei de llibertat educativa i bolcat en la recuperació de la dana", ha destacat el titular de la cartera d'Educació, que l'ha qualificat de "curs de les oportunitats, malgrat que altres el facen vore com el de les retallades".

El primer curs després de la consulta sobre la llengua base permetrà, segons Rovira, que el 99,8% estudie en la llengua que ha triat la família. S'han creat 13.815 unitats amb llengua base en valencià i un poc menys, 13.586, en castellà, ha explicat el conseller, que assegura que el 0,2% d'incompliment es deu a la falta de mitjans per a partir línies en alguna localitat menuda.

"Dos o tres" dies de retard per a 600 alumnes de la zona dana

2025-2026 serà també el primer curs escolar postdana, una barrancada que va afectar prop de 49.000 alumnes de 115 centres educatius. Hui el conseller ha remarcat que 112 obriran sense problema este dilluns. Rovira ha minimitzat els problemes en l'arrancada en la zona zero, malgrat les queixes de famílies, docents i sindicats. Ha assegurat que poc més de 600 alumnes de tres centres de Massanassa (dos) i Alfafar començaran les classes amb "un dia, dos o tres de retard", incidències que atribuïx a problemes de subministrament. Si bé la totalitat de l'alumnat cursarà la nova etapa lectiva en el seu municipi, més de 3.079 alumnes ho hauran de fer en barracons. Serà en huit centres d'Alfafar, Algemesí, Alginet, Catarroja, Massanassa (2), Paiporta i Utiel. Vora 1.500 d'estos alumnes fan classe en l'IES Berenguer Dalmau de Catarroja.

Rovira ha admés que en alguns d'estos centres queden obres pendents per a condicionar les noves instal·lacions provisionals, però Educació assegura que els treballs es faran a la vesprada per a no afectar l'alumnat. El conseller també ha destacat que hi ha l'objectiu d'agilitzar els projectes de construcció dels nous centres perquè estiguen adjudicats al principi del 2026.

En tot cas, ha subratllat els setanta milions ja invertits en la zona més els setanta que s'invertiran al llarg del curs. Un "esforç sense precedents" que segons ha denunciat la Generalitat ha fet "a pulmó", sense suport del govern central.

Programes de reforç en matemàtiques i lectura

El conseller ha destacat que la ràtio continuarà un any més per davall dels màxims (21 alumnes per aula en infantil i primària, 24 en secundària, 28,5 en Batxillerat) i el fet que s'haja baixat per segon any (de 4 a 3 alumnes) el mínim per a mantindre obertes les unitats educatives a les zones en risc de despoblament. S'han creat 41 aules noves per alumnat amb necessitats educatives especials en centres ordinaris.

Rovira també ha anunciat dos programes específics de reforçament en Matemàtiques (en 277 centres de primària i secundària) i Comprensió lectora (209 centres), amb un pressupost de 30 milions, i l'aprovació del decret de convivència, per a reforçar la seguretat dels docents als centres educatius. Es continuarà desplegant el pla de salut mental en els centres (una col·laboració entre sanitaris i docents) i es vacunarà de la grip tot l'alumnat d'Infantil.

El nou curs estrenarà 18 centres educatius

Pel que fa a les infraestructures, dilluns l'alumnat estrena nou centres educatius a Petrer, Canet Berenguer, Castelló, Picassent i Algemesí, als quals s'afegiran nou més al llarg del curs, dins del Pla Edificant, a Santa Pola, Almoradí, Gandia, València CEIP Malilla, La Llosa, la Vall d'uixó, la Salzadella, Soneja i Losa del Obispo. "Tenim 382 obres en execució en escoles i instituts, 46 més de les que teníem en 2024, amb una inversió de 640 milions que suposarà 16.000 llocs de treball", ha destacat Rovira amb relació al Pla Edificant.

La Formació Professional comptarà amb 6.800 places més i desenvoluparà 43 nous cicles i 17 nous cursos d'especialització este curs, en què s'implantarà la nova llei estatal de l'FP, que aspira a millorar l'ocupabilitat a través d'una major coordinació amb les empreses demandants d'especialistes.

Ja s'han matriculat 33.600 alumnes a les escoles d'idiomes, que enguany comptaran amb 1.750 places més. No obstant això, Rovira ha advertit que l'any passat només es va cobrir el 60% de l'oferta, que segons diu "supera àmpliament la demanda", motiu pel qual ha anticipat l'aposta progressiva per "modalitats semipresencials".

Rovira acusa els sindicats de "difamar" amb dades errònies

El conseller ha repassat les grans xifres del departament per a carregar contra els sindicats, al qual ha acusat de "difamar" i "crear alarma basant-se en xifres errònies" i preparar una "tardor calenta" justificant-la en una "presumpta retallada del professorat que és completament falsa", darrere de la qual considera que hi ha "l'exigència d'una pujada salarial".

"Les dades no mentixen, mentixen les persones", ha assegurat el conseller. "On estaven les reclamacions (salarials) dels sindicats durant els huit anys del Botànic; callats?", els ha retret Rovira, que assegura haver negociat ell l'última pujada salarial en Educació, en la seua anterior etapa en la Conselleria, del PP.

Concentració de la Plataforma per l'Ensenyament Públic

Poc abans de la roda de premsa, la Plataforma per l'Ensenyament Públic s'ha concentrat a les portes de la Conselleria d'Educació. Els portaveus han mostrat el rebuig a la gestió del conseller Rovira durant el curs passat i han criticat que els equips directius dels centres públics no hagen rebut resposta a les propostes fetes per a encarar este nou curs acadèmic.