Absolt l'exalcalde d'Agres dels delictes de prevaricació i malversació en considerar un "acord polític" la limitació del sou

L'Audiència Provincial d'Alacant ha absolt l'alcalde d'Agres, Josep Manel Francés, de Junts per Agres-Compromís, dels delictes de prevaricació administrativa i malversació per haver cobrat un sou públic en règim de dedicació parcial entre setembre del 2020 i gener de l'any següent en considerar la limitació d'un any un "acord polític".

La Fiscalia d'Alacant havia demanat tres anys de presó i dotze d'inhabilitació a Francés per, suposadament, haver cobrat el salari públic que va rebre eixos cinc mesos, que ascendia a 4.054 euros fins que una moció de censura del PP i un edil no adscrit el va apartar del càrrec.

En este sentit, el fiscal va sostindre que Francés va rebre eixe sou “fins i tot sabent que no li corresponia” i s'atenia al fet que, l'agost del 2020, havia vençut el termini d'un any que s'havia fixat després de la constitució de la corporació, el 2019, com a durada d'eixa remuneració. També va assegurar que en les nòmines constava l'informe d'objecció de la funcionària que exercia com a secretària interventora municipal.

Segons s'assenyala en la sentència, els magistrats de la secció tercera de l'Audiència han considerat que no hi ha obligació legal perquè l'acusat "deixara de percebre la quantitat assignada en l'acord del ple de l'Ajuntament" ni tan sols que estiguera obligat a convocar un ple, ordinari o extraordinari, per a tractar l'assumpte.

"El fet que no es trobe contemplada legalment esta possible restricció temporal, no vol dir que no puga establir-se", han explicat en la sentència, encara que esta possibilitat "no esdevindria d'un mandat legal, sinó d'un acord entre els diversos partits polítics que formarien l'òrgan de govern de la corporació", és a dir, "un acord polític".

Al seu parer, "la validesa de l'acord depenia únicament dels pactes i interessos que els partits polítics d'Agres tingueren en cada moment", a la qual cosa han afegit que "el possible incompliment d'estos acords podria tindre repercussió en l'àmbit polític amb la presentació d'una moció de censura, tal com es va fer el mes de gener del 2021, o en unes futures eleccions locals, però en tot cas esta repercussió cau fora de l'àmbit penal".

Per tot això, els magistrats han conclòs que "no es pot imputar l'acusat haver dictat una resolució arbitrària, ni haver omés una actuació al compliment de la qual estiguera obligat" i que tampoc "se li pot atribuir una desviació de poder", ja que "no consta l'exercici de potestats administratives per a finalitats distintes de les fixades per l'ordenament jurídic".

De la mateixa manera, han considerat que no hi ha malversació de cabals públics, atés que "l'acusat va intentar que es prorrogara el pagament per dedicació parcial, presentant uns pressupostos que no van ser aprovats i que van ser el detonant de la presentació d'una moció de confiança que va perdre, i que va donar lloc a una posterior moció de censura". Amb estos fets, els magistrats consideren l'actitud de l'exalcalde com a "correcta".

Malgrat això, la sentència no és ferma i hi cap recurs d'apel·lació en el termini de deu dies davant de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia.