40 anys d’història de la presidència de les Corts

El 7 de juny de 1983 s’encetava la I Legislatura en el parlament valencià amb el socialista Antonio García Miralles com a president de les Corts. Ho va ser durant dotze anys, les tres legislatures de Joan Lerma. Des d’aleshores, altres nou presidents han ocupat el càrrec.

Les eleccions de 1995 van dibuixar un nou mapa polític. El PP, sense majoria absoluta, va cedir la presidència de la cambra a Vicente González Lizondo, d’Unió Valenciana, que va durar només un any i mig, fins que va patir un infart a l’hemicicle que posaria fi a la seua vida dies després. Héctor Villalba el va substituir.

La primera presidenta de les Corts arribaria amb la V Legislatura. La popular Marcela Miró va ocupar el càrrec fins l’any 2003, quan Julio de España agafaria el relleu durant una altra legislatura.

La popular Milagrosa Martínez, la segona i darrera presidenta de la cambra, arribaria al càrrec amb la VII Legislatura. Esguitada per la Gürtel, va acabar la vida política entre reixes nou anys més tard.

Juan Cotino la va succeir el juny de 2011. Relacionat amb la mateixa trama corrupta, va seure a la banqueta dels tribunals, però en morir per coronavirus, la causa contra ell es va extingir. Obligat a dimitir del càrrec, Alejandro Font de Mora agafaria el relleu durant només nou mesos.

Les eleccions del 2015, que van donar pas al primer Botànic, durien Francesc Colomer a esdevenir el president de la cambra més efímer. Després de només deu dies de presidència, el diputat de Compromís Enric Morera l'ha substituït fins aquest dilluns. La vara de comandament del parlament valencià passa a partir d’ara a mans de Vox.