Von der Leyen xifra en 800.000 milions d'euros la despesa per a rearmar la UE

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, proposa mobilitzar "prop de 800.000 milions d'euros" per a la defensa de la Unió Europea. La xifra correspon a les propostes incloses en el pla 'Rearmar Europa', que Von der Leyen ha anticipat els mitjans en una breu declaració sense preguntes.

El projecte, que consta de cinc parts, inclou un nou instrument de 150.000 milions en préstecs per a armament als estats membres, que es podrà usar també per a Ucraïna. "Vivim temps perillosos", ha manifestat la presidenta de la CE, que assegura que "la seguretat d'Europa està amenaçada de forma molt real".

"Es tracta bàsicament de gastar millor i junts, i estem parlant de capacitats paneuropees, àmbits com, per exemple, la defensa aèria i antimíssils, els sistemes d'artilleria, míssils i munició, drons i sistemes antidrons, però també per a abordar altres necessitats, des del ciberespai fins a la mobilitat militar, per exemple", ha detallat.

Menys disciplina fiscal i fons de cohesió per a armament

Von der Leyen ha anticipat este dimarts que Brussel·les flexibilitzarà les restriccions en política fiscal per a facilitar les inversions i també permetrà l'ús de fons de cohesió per a la despesa en defensa. Per contra, no avalarà l'emissió de deute conjunt, que demanaven països com Espanya, Itàlia o Polònia.

Per a relaxar la disciplina fiscal s'activaran clàusules "de fuita" del Pacte d'Estabilitat i Creixement, la norma que fixa els llindars de despesa i endeutament. Segons Von der Leyen, la mesura permetrà els estats membres "incrementar de manera significativa la despesa en defensa sense activar el procediment per dèficit excessiu".

La proposta de rearmament té lloc en un nou escenari d'incertesa geopolític amb els Estats Units, que pressionen els aliats de l'OTAN amb un augment de la despesa en defensa, i el president Donald Trump que abriga, alhora, un nou multilateralisme. Un procés en què Washington s'ha acostat als postulats de Rússia en la guerra d'Ucraïna i l'ha situat en posicions obertament imperialistes, com la pretensió d'adquirir Groenlàndia.