Trump situa el petroli veneçolà en el centre de l’estratègia geopolítica contra Rússia i la Xina

El petroli s’ha convertit en una peça clau de l’estratègia internacional dels Estats Units després de la captura de Nicolás Maduro. Més enllà del relleu polític a Veneçuela, l’administració de Donald Trump pretén controlar l’explotació del cru veneçolà per a impedir que Rússia i la Xina mantinguen la seua influència sobre un país que concentra les majors reserves de petroli del món, però que només produïx aproximadament l’1% del total global.

“És un petroli molt car d’extraure"

Segons ha explicat en declaracions a À Punt Eduardo Bolinches, economista i analista d’Invertia, el repte principal és tècnic i econòmic: “És un petroli molt car d’extraure, molt pesat, que requerix refineries molt sofisticades i una gran inversió perquè siga rendible”. Trump ha assegurat que un total de quaranta petrolieres nord-americanes desembarcaran al país i invertiran almenys 100.000 milions de dòlars de capital privat per a modernitzar unes infraestructures obsoletes i incrementar-ne la producció.

Una vegada feta la inversió, els ingressos del cru tindran un doble destí. D’una banda, servirien per a recuperar el capital aportat per les empreses estatunidenques; de l’altra, teòricament, haurien de beneficiar la població veneçolana. “Una part seria per als ciutadans de Veneçuela, però clar, és Trump: hui diu una cosa i al cap de cinc minuts una altra”, advertix Bolinches a À Punt.

Una estratègia que busca fer "molt de mal a Rússia"

El control del petroli és també una arma econòmica. Fins ara, Rússia i la Xina explotaven bona part del sector energètic veneçolà, però, segons Bolinches, “no han volgut repartir el pastís del petroli amb Rússia i la Xina, els Estats Units ho volen tot”. L’objectiu final de Washington seria inundar el mercat de cru per a fer caure els preus fins a nivells pròxims als cinquanta dòlars el barril. “Això fa molt de mal a Rússia”, apunta l’analista, ja que reduiria dràsticament els ingressos que el Kremlin utilitza per a finançar la guerra a Ucraïna.

En este context, Trump va reunir-se divendres a la Casa Blanca amb directius de les principals petrolieres del món i els va oferir “protecció i seguretat del govern” a llarg termini per a invertir a Veneçuela. El president nord-americà va insistir que la inversió es farà amb capital privat i va defensar que, si Washington no controla les vendes de cru, Moscou i Pequín “ho haurien fet abans”.

Les empreses van mostrar posicions diverses. El conseller delegat d’ExxonMobil, Darren Woods, va advertir que Veneçuela necessita “canvis significatius” en els marcs legals i comercials per a resultar atractiva. En canvi, Repsol va reafirmar la seua aposta: el seu CEO, Josu Jon Imaz, va assegurar a Trump que la companyia està preparada per a triplicar la producció fins als 135.000 barrils diaris en tres anys.

La qüestió energètica es va abordar en paral·lel a la situació política veneçolana, marcada per una transició amb Delcy Rodríguez com a presidenta interina. Trump va afirmar que Rodríguez “sembla, de moment, un aliat” i va avançar que parlarà amb María Corina Machado la pròxima setmana a Washington.

En el mateix to geopolític, el president estatunidenc va reiterar també la seua intenció de "fer alguna cosa” amb Groenlàndia “els agrade o no”, al·legant motius de seguretat davant de la presència de vaixells i submarins russos i xinesos a la zona. Una afirmació que reforça la idea que, per a Trump, energia i control territorial formen part d’una mateixa partida estratègica.