El retorn a la Lluna, imatge a imatge: relat d’una odissea de l'espai històrica

La missió Artemis II ha marcat un abans i un després en l’exploració espacial. Més de mig segle després, la humanitat ha tornat a mirar la Lluna de prop en una missió tripulada.

Un viatge decisiu que torna a obrir el camí del futur de l'exploració espacial. 

El llançament, potent i mil·limètric, donava inici a un viatge històric. A bord de la nau Orion, quatre astronautes. Entre ells, Christina Koch, la primera dona a orbitar la Lluna, i Victor Glover, la primera persona negra en una missió lunar.

En la primera roda de premsa des de l’espai, Glover llançava una crida a valorar la Terra i la fragilitat del nostre planeta enmig de la immensitat del cosmos.

Vint-i-cinc hores després del llançament, Orion completava una de les maniobres clau: posar rumb definitiu cap a la Lluna. Un moment seguit en directe arreu del món, amb càmeres actives les 24 hores i compartit a través de les xarxes socials, que va convertir el trajecte en un esdeveniment global.

En cada despertar de la nau escoltàvem una cançó que els astronautes reproduïen des de l’espai exterior. 

El 6 d’abril, la nau sobrevolava la cara oculta de la Lluna. Quaranta minuts de silenci absolut, sense comunicació amb la Terra.

“Encantats de tornar a sentir-vos”, deia Koch en recuperar el contacte. Durant eixe temps, la tripulació havia contemplat cràters, planes de lava i un eclipsi solar únic.

La missió ha batut el rècord de distància en vol tripulat. Mai la humanitat s’havia allunyat tant del seu planeta.

Un pas més cap al futur de l’exploració espacial, amb la mirada posada ja en nous destins com Mart.