L’OTAN i la Unió Europea es mobilitzen per l’amenaça de Rússia al Bàltic

La guerra d'Ucraïna s'ha fet palesa als països bàltics, uns territoris especialment vulnerables per la proximitat de Rússia. Els dispositius militars s'han reforçat per tota la zona i, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, Alemanya hi contribueix amb una brigada que es desplegarà fora de les seues fronteres.

Després d'anunciar que l'exèrcit alemany serà el més poderós d'Europa, el canceller Friedrich Merz ha afirmat a Lituània que és l'inici d'una nova etapa. D’esta manera, el mandatari ha obert esta “nova era” amb l’enviament de 5.000 soldats alemanys que col·laboraran en la defensa del país, que té fronteres amb l'enclavament rus de Kaliningrad i amb Bielorússia.

Moviment a les fronteres amb Rússia

A l'altra banda del Bàltic, els satèl·lits mostren estos dies acumulació de tropes russes prop de Finlàndia. Este país té una frontera comuna amb Rússia de 1.300 quilòmetres, i ara els finlandesos alcen una tanca de 200 quilòmetres de longitud. Ho fan per una qüestió de protecció militar, però també per tal d’evitar l'entrada massiva d'immigrants, com la que —creuen— Moscou va instigar fa dos anys.

Paracaigudistes de diversos exèrcits de l'OTAN, incloent-hi l'espanyol, han fet també maniobres de desplegament ràpid a Letònia, país que té frontera amb Rússia.

A més, al mar Bàltic es reforcen les patrulles navals, amb la missió de protegir de possibles sabotatges o accidents als cables submarins, que són vitals per al transport d'electricitat i comunicacions. 

Els països del Bàltic demanen més ajuda

Esta setmana, a més, huit països de la Unió Europea, la major part de la ribera bàltica, han demanat més mesures de defensa no només militars, sinó també per a combatre amenaces híbrides, terroristes o criminals. Són països que subratllen que cal més preparació i entrenament dels civils davant d'estos perills.