El desgel d’una glacera, possible causa de la barrancada al Nepal

La catàstrofe al Nepal que ha causat almenys 160 persones mortes i 900 desapareguts encara no té una causa oficial. Però els experts apunten en una direcció i, si es confirma, no seria la primera vegada que el desgel d'una glacera causa una devastació com la del Nepal. 

Les veus expertes avisen que la crisi climàtica incrementa estos fenòmens.

Nombroses glaceres tenen al final del seu recorregut un llac que es forma amb l'aigua que es va desfent. “Estos llacs estan tancats per una massa de sediments que actuen com una presa. No obstant això, de produir-se un fenomen sobtat, este llac pot arribar a desbordar-se i eixir-se'n tota l'aigua de colp”, explica Nahúm Méndez, geòleg i divulgador científic.

En un primer moment, les autoritats han apuntat a un terratrémol com a l'origen de la riuada, però investigacions posteriors han confirmat que el sisme, de magnitud 5,2, n'ha sigut la conseqüència i no la causa.

“Una altra teoria és que una gran massa de gel s'haja desprès, haja caigut i s'haja partit en mil trossos i que haja format l'aigua que va provocar la barrancada”, afegeix l’expert.

Les inundacions sobtades colpejaren ambdós costats de la frontera entre el Nepal i el Tibet (la Xina), arrossegant ponts, tallant carreteres i danyant infraestructures hidroelèctriques. El fenomen va fer pujar fins a nou metres el nivell del riu i, per a Méndez la distinció és que “no és només aigua. És una colada de fang en què hi ha molts sediments fins que fa que l'aigua tinga una densitat molt gran i que puga arrasar amb tot”.

Les inundacions i les allaus són cada vegada més freqüents en esta zona de l’Himàlaia, que patix en primera persona l’emergència climàtica. “Estes glaceres són molt vulnerables a l'escalfament global i van perdent gel que ajuda a sustentar les parets de les valls i faciliten que caiguen roques sobre estos llacs glacials”, avisa Naúm Méndez.

Ara ha sigut el Nepal, però l’Himàlaia no és l’única serralada exposada a estos perills. A Suïssa, el 2025, el col·lapse d’una glacera va arrasar un poble complet i va deixar sense casa 300 persones.