Un tribunal dels EUA declara il·legals la majoria d'aranzels de Trump, però els manté fins a l'octubre

Un tribunal federal d'apel·lacions dels Estats Units ha dictaminat que el president, Donald Trump, no tenia cobertura legal per a imposar la majoria d'aranzels que ha aplicat a desenes de països, gravàmens que situa fora del marc legal.

No obstant això, els manté en vigor almenys fins a octubre per a donar temps a una possible apel·lació de l'administració republicana. El dictamen és el segon revés judicial a la política aranzelària de Trump i referma la decisió emesa al maig per un tribunal especialitzat en comerç de Nova York, que ja advertia sobre la il·legalitat d'estes taxes a la importació.

En concret, estipula que Trump "es va extralimitar" en la seua autoritat en usar una llei del 1977, coneguda com a Llei de Poders Econòmics d'Emergència Internacional, per a imposar els seus impostos duaners, ja que la norma va ser creada per a ser usada únicament en casos d'emergència.

El president ha anticipat que recorrerà contra la decisió en un missatge en Truth Social: "TOTS ELS ARANZELS ESTAN ENCARA EN VIGOR! Hui, un tribunal d'apel·lació altament partidista ha dit incorrectament que els nostres aranzels haurien de ser eliminats, però saben que els Estats Units d'Amèrica guanyaran al final", ha escrit en la seua xarxa social.

Este dictamen afecta només els aranzels que Trump va aplicar sota esta llei, que inclouen la primera onada de gravàmens contra la Xina, el Canadà i Mèxic, a més d'altres més recents, com el que ha aplicat a l'Índia este mes.

Al marge de la decisió judicial queden, però, els aranzels que Trump va destinar a vehicles, l'acer i altres béns, com els que castiguen els productes europeus, perquè va emetre'ls sota una altra llei. El dictamen s'han conegut l'endemà que la UE haja activat la maquinària legal per a complir amb l'acord comercial pactat amb Trump. Un acord que suposa retirar els aranzels als EUA a canvi que Washington rebaixe del 27,5% al 15% les taxes que ara destina als vehicles europeus, així com assumir compres per vora 700.000 milions en productes energètics, semiconductors i equips de defensa estatunidencs.