Un peix fossilitzat de 319 milions d'anys revela un cervell ben conservat

Un peix fossilitzat de 319 milions d'anys, extret d'una mina de carbó a Anglaterra fa més d'un segle, ha revelat l'exemple més antic d'un cervell vertebrat ben conservat, segons ha publicat aquest dimecres la revista Nature.

Una tomografia computada, que usa raigs X per a revelar característiques internes, mostra que el crani del peix té un cervell i nervis cranials aproximadament de 2,5 centímetres de llarg, d'acord amb els investigadors de la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i de la de Michigan (EUA). Aquests experts estimen que el descobriment permet conéixer l'evolució primerenca d'un grup important de peixos vius en l'actualitat: els peixos amb aletes radiades.

El cervell analitzat pertany a Conocephalus wildi, un peix primitiu aproximadament de la grandària d'un besuc que nadava en un estuari i que probablement s'alimentava de xicotets crustacis, insectes aquàtics i cefalòpodes, un grup que hui dia inclou calamars i polps, diu l'article. "Aquesta troballa inesperada d'un cervell de vertebrat conservat ens brinda una visió sorprenent de l'anatomia neuronal dels peixos", assenyala l'autora principal de l'estudi, Sam Giles, de la Universitat de Birmingham.

"Les comparacions amb els peixos vius mostren que el cervell del peix és més similar al dels cervells dels esturions i al dels peixos espàtula, que sovint es denominen peixos primitius perquè es van separar de tots els altres peixos vius amb aletes radiades fa més de 300 milions d'anys", agrega. Els peixos amb aletes radiades tenen espines dorsals i aletes sostingudes.

Els teixits blans com el cervell normalment es descomponen ràpidament i molt poques vegades es fossilitzen però, quan aquest peix va morir, els teixits blans del cervell i nervis cranials van quedar reemplaçats durant el procés de fossilització per un dens mineral que va conservar-ne l'estructura, subratlla la investigació.