Directes
Ara en la televisió
VALÈNCIA ÉS MÚSICA

Un atac rus nocturn sobre Kíiv deixa almenys 4 morts i 24 ferits

Entre les víctimes hi ha personal sanitari i membres dels serveis d’emergència, i Rússia admet l’ús d’un míssil hipersònic Oréixnik

El cos cobert d’un sanitari mort en un nou atac rus al mateix punt on prèviament un dron havia impactat contra un edifici residencial, a Kíiv, el 9 de gener / Maxym Marusenko (EFE)

Almenys quatre persones han mort i 24 han resultat ferides en un atac rus amb drons i míssils llançat durant la nit contra la capital d’Ucraïna, Kíiv. La Policia Nacional d’Ucraïna ha detallat que entre les víctimes hi ha un treballador sanitari mort i, entre els ferits, cinc membres del Servei Estatal d’Emergències (SES) i tres metges, que estaven atenent els danys en una de les zones afectades quan es va produir un nou atac.

Fins a les 07:00 hora local, les autoritats han documentat desperfectes en sis districtes de la ciutat, amb edificis residencials de diverses plantes i cases unifamiliars danyades, així com una guarderia, garatges, vehicles i infraestructures urbanes. “La policia, junt amb els empleats del SES i altres serveis, hi treballen per a registrar i documentar les conseqüències d’un altre crim de guerra”, assenyala el comunicat oficial.

Rússia admet l’ús d’un míssil hipersònic

Per la seua banda, el Ministeri de Defensa rus ha confirmat que durant la nit ha bombardejat territori ucraïnés amb un míssil balístic hipersònic Oréixnik, a més de míssils de mig i llarg abast i drons d’assalt. Segons Moscou, l’operació és una resposta a un suposat atac amb drons contra una de les residències del president rus, Vladímir Putin, a la regió de Nóvgorod el 29 de desembre, un extrem que Ucraïna ha negat i que també ha sigut posat en dubte pel president dels Estats Units, Donald Trump.

Les autoritats russes asseguren que els atacs han colpejat infraestructures energètiques i fàbriques de producció de drons, mentre que fonts ucraïneses apunten que el míssil Oréixnik podria haver-se utilitzat contra objectius energètics a la regió occidental de Lviv, pròxima a la frontera amb Polònia.

Pressió en augment al front sud i est

Mentrestant, els combats continuen intensificant-se al front. La ciutat de Guliaipole, a la regió de Zaporíjia, s’ha convertit en un dels principals punts de confrontació, junt amb Pokrovsk (Donetsk) i Kúpiansk (Khàrkiv).

Segons l’Estat Major ucraïnés, en les últimes 24 hores s’han registrat 275 combats, amb una forta pressió russa basada en assalts d’infanteria, drons i suport aeri. Després de penetrar a Huliaipole a finals del 2025, la ciutat és ara una “zona grisa”, on cap dels dos bàndols manté un control ferm.

Analistes militars assenyalen que Rússia intenta aprofitar la superioritat numèrica per a buscar punts febles en les defenses ucraïneses, mentre Kíiv concentra les millors unitats en altres sectors clau del front.

Una guerra d’esgotament

Dades de la plataforma DeepState indiquen que Rússia va ocupar el 2025 un total de 4.336 quilòmetres quadrats, la xifra anual més elevada des del 2022, encara que això representa només el 0,72% del territori ucraïnés i amb un cost humà molt elevat per a l’exèrcit invasor.

Els experts coincidixen que cap dels dos bàndols té ara mateix capacitat per a un gir decisiu en el camp de batalla, mentre Ucraïna negocia amb Occident garanties de seguretat, inclòs un possible desplegament de tropes europees, de cara a un futur acord de pau amb Rússia.

També et pot interessar