La UE participarà en les negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna que impulsen els Estats Units

Els països de la Unió Europea (UE) esperen consensuar en les pròximes dos setmanes qui liderarà la representació d'Europa en les converses de pau entre Ucraïna i Rússia per a posar fi a la guerra. La decisió ha cobrat importància després que els representants europeus hagen sigut convidats a participar directament en eixos contactes després de l'última visita dels negociadors dels Estats Units a Moscou.

L'assumpte es debat este divendres en una cimera europea informal, que només portava en agenda en principi la intel·ligència artificial, i en la qual no s'adoptaran decisions. Els líders de les institucions europees i dels països que han fet declaracions en arribar que la UE vol estar en la taula de les negociacions amb Moscou, però també que hi ha diferències sobre qui hauria d'assumir eixa tasca.

En els últims dies s'ha parlat del president del Consell Europeu, el portugués António Costa, i de l'alta representant de la UE per a afers exteriors, Kaja Kallas, com a possibles opcions, però no hi ha consens. I França i Alemanya, els estats membres més involucrats ara en les negociacions a través de l'E3 (amb el Regne Unit), no semblen voler renunciar al seu protagonisme actual.

"És evident que Europa participarà en les converses de pau per a salvaguardar els nostres interessos, però també per a fer costat a Ucraïna", ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en declaracions a la premsa en arribar a la cimera, deixant clar que la UE vol asseure's directament a la taula a negociar amb els russos.

Per part seua, la cap de la diplomàcia europea, l'estoniana Kaja Kallas, que sempre ha defensat la mà dura contra Rússia, ha opinat que Moscou la descarta com a negociadora europea perquè "no vol a ningú forta a l'altre costat", al mateix temps que ha demanat no donar al Kremlin l'avantatge de triar a algú "feble".

El primer ministre irlandés, Micheál Martin, el país del qual exerceix la presidència rotatòria de la UE, confia que Europa decidisca en les pròximes dos setmanes qui parlarà en representació del bloc en les futures negociacions de pau, i va subratllar que la figura que exercisca eixe paper hauria de representar no sols als Vint-i-set, sinó també a altres països que s'han implicat en el suport a Kíiv, com el Regne Unit o Noruega.

L'enviat especial estatunidenc per a la guerra d'Ucraïna, Steve Witkoff, va assegurar la nit anterior que hi haurà una nova ronda de converses amb representants de Moscou i Kíiv per a tractar de posar fi al conflicte i va afegir que comptarà amb la participació de socis europeus després que el president rus, Vladímir Putin, donara el vistiplau.

Zelenski va celebrar eixa futura participació en les converses, que permetrà a Europa no estar "separada" ni en els marges dels contactes com fins ara, sinó formar part directament de les xarrades, va dir el dijous després de reunir-se amb els enviats estatunidencs, Steve Witkoff i Jared Kushner.

Hores després de l'última ronda de converses, l'exèrcit rus ha bombardejat un hospital al centre de Kíiv. El sistema de comunicació de SpaceX, la companyia d'Elon Musk, torna a estar bloquejat i, segons el govern de Zelenski, això dificulta a Ucraïna l'abatiment de drons.