La UE adverteix que la gran majoria de delictes d'odi no es denuncien

Un gran percentatge de gitanos, jueus, musulmans, immigrants o descendents d'immigrants i membres del col·lectiu LGTBI que viuen a la UE "experimenten violacions dels seus drets fonamentals" que, a vegades, arriben fins i tot fins a la violència física. Tanmateix, la majoria d'aquestes agressions no computen en les estadístiques perquè les víctimes no les denuncien, en bona part per desconfiança cap a la policia.

Ho adverteix en un nou informe l'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA): les xifres oficials d'agressions a alguns col·lectius i minories dupliquen les de la població general, però la fotografia està desenfocada perquè la gran majoria dels casos no arriba a les dependències policials.

En concret, la FRA indica que el 9% de la població europea ha denunciat agressions, però aquesta xifra s'eleva al 22% entre els membres d'algunes minories ètniques, el 19% de les persones no heterosexuals, o el 15% dels i les migrants. Tanmateix, segons les enquestes i estudis de l'agència, entre el 51 i el 79% d'aquestes agressions (en funció del col·lectiu) no són denunciades i que el percentatge és major quan es tracta d'assetjament.

Desconfiança en la denúncia i en la policia

L'agència europea assenyala com a causa principal d'aquesta situació a la convicció que acudir a la policia no servirà per a res, encara que també s'addueix que el procés de denúncia és massa complicat, llarg o incòmode.

En el cas d'alguns grups, com els jueus o la comunitat LGTBI s'apunta directament a la desconfiança i por a les forces de seguretat. En el cas d'altres, com els sol·licitants d'asil, els refugiats i els immigrants irregulars, s'hi destaca, a més, el problema afegit del desconeixement de l'idioma o del sistema judicial del país on viuen.

Per a corregir la situació, l'Agència Europea insta els estats a escometre millores que faciliten el procés de denúncia i proposa mecanismes per a animar les víctimes i testimonis de crims d'odi i dotar la policia de mitjans i formació específica per a atendre aquest tipus de delictes.

També alerta la FRA sobre la taxa de denúncia "particularment baixa" de la violència masclista: tot i que un terç de les dones de més de quinze anys que viuen a la UE han patit violència física o sexual almenys una vegada a la vida, només es denuncien el 14% de les agressions. L'agència associa aquest fet, sobretot, a la por de la víctima i, per això, en aquest cas, recomana als estats aplicar mesures de protecció "immediates i efectives".