Ucraïna demana més ajuda per a defensar-se dels atacs massius de Rússia

Ucraïna ha denunciat aquest divendres, 29 de desembre, que Moscou ha représ els bombardejos massius al seu territori. El govern de Kíiv ha demanat, en aquest context, més ajuda militar per a protegir-se dels atacs. Segons Ucraïna, l'atac de les últimes 24 hores amb quasi 160 míssils i drons, va ser el major des que va començar la guerra, el febrer del 2022. El bombardeig ha afectat diverses localitats al llarg de tota Ucraïna i ha deixat almenys 26 civils morts i 130 ferits, així com nombrosos danys materials en tot el país.

El president Volodímir Zelenski ha anunciat per Telegram que respondran als colps per garantir la seguretat del país: "Només una potència de foc més gran pot silenciar el terror rus", ha dit al comunicat. Fa uns dies Ucraïna ja es plantejava mobilitzar fins a mig milió d'homes, davant de la creixent iniciativa de les tropes russes.

El ministre de Defensa, Rustem Umérov ha remarcat les "evidents" reserves de míssils que l'Estat rus té i la seua capacitat de continuar llançant atacs similars. Per això, ha assegurat que Kíiv continuarà treballant amb països aliats per a rebre una quantitat suficient d'equips de defensa antiaèria. Rússia ha confirmat mig centenar d'atacs amb míssils i drons a Ucraïna, al llarg de l'última setmana, un dels quals massiu. Els últims atacs amb drons van ser fa deu dies.

Segons l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans, els atacs d'aquesta setmana han colpejat àrees poblades en nombroses ciutats d'Ucraïna, incloses Kíiv, Lviv, Khmelnitski, Txerkassi, Sumi, Dniprò, Khàrkiv, Odessa i Zaporíjia. Les bombes han causat danys en zones residencials, un hospital de maternitat, escoles, guarderies, parcs, una estació de metro, un centre comercial i infraestructura energètica. Per tal motiu el subministrament elèctric va quedar tallat en diverses localitzacions del país europeu.

No hi ha causes confirmades i continuen les especulacions en xarxes social, pràctica que Rússia va reprendre després d'un parèntesi de diversos mesos. Tot i això, algunes informacions apunten que el bombardeig ha pogut ser una "venjança" per l'atac ucraïnés al vaixell de guerra rus Novotxerkassk dimarts passat, que va quedar destruït. També es considera la possibilitat que el bombardeig s'haja degut a un intent de Moscou de "localitzar" els avions de combat F-16, que Occident planeja subministrar a Ucraïna i que ja podrien estar al país. Ucraïna va descartar aquesta possibilitat.

Condemnes als atacs

El president en exercici de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), el macedoni Bujar Osmani, i la secretària general de l'organització, l'alemanya Helga Maria Schmid, van condemnar la massiva onada d'atacs aeris llançats aquest divendres contra Ucraïna. I en un comunicat, l'OSCE denúncia que els atacs amb drons i míssils van afectar "ciutats de tota Ucraïna i van causar almenys díhuit morts i més de 130 ferits".