Trump afronta les eleccions de mig mandat amb les enquestes en contra i dos revessos judicials

A tres dies de les eleccions de mig mandat als Estats Units, Donald Trump ha rebut dos revessos judicials que qüestionen la seua estratègia electoral. Una jutgessa federal ha ordenat a l’Administració que deixe d’amenaçar penalment els funcionaris electorals, mentre que un jutge de Califòrnia ha rebutjat bloquejar el recompte de 20.000 vots que, segons el president, corresponen a ciutadans mal registrats.

Les resolucions arriben en la recta final d’una campanya en què Trump ha alertat, sense aportar proves, d’un possible frau electoral. El president ha intensificat les sospites sobre la transparència dels comicis, alhora que intenta mobilitzar els seus seguidors davant d’un escenari que les enquestes dibuixen desfavorable per als republicans.

En l’últim míting a Florida, Trump ha tornat a qüestionar el procés electoral i ha insultat diversos candidats demòcrates. Entre ells, Abdul El-Sayed, que concorre al Senat per Michigan, a qui ha qualificat de “gihadista”. El candidat ha assegurat que no es deixarà intimidar.

Els demòcrates podrien recuperar el control del Congrés

Les eleccions de dimarts es presenten com un examen a la gestió de Trump, encara que el seu nom no aparega en les paperetes. El president ha demanat als seus seguidors que acudisquen a votar com si ell mateix es presentara als comicis, en un intent de mobilitzar els seus votants més fidels.

La seua popularitat ha caigut durant la campanya fins al 31% d’aprovació, segons una enquesta de Reuters i Ipsos. El malestar pel cost de la vida, l’encariment de la gasolina i la impopular guerra de l’Iran s’han convertit en factors de desgast per al president i el seu partit.

Segons l’agregador Decision Desk, els demòcrates tenen un 80% de probabilitats de recuperar la Cambra de Representants, actualment amb 219 escons republicans i 214 demòcrates, i un 57% de fer-se també amb el control del Senat, on els republicans tenen 53 representants davant dels 47 demòcrates.

La Cambra de Representants es renova íntegrament, mentre que al Senat només es tria un terç dels escons. Per a aconseguir la majoria en esta última cambra, els demòcrates necessitarien conservar els seus escons i arrabassar-ne almenys quatre als republicans en estats decisius.

Davant d’este escenari, Trump ha recorregut el país en una gira de mítings quasi diaris, amb especial atenció a estats tradicionalment republicans on la contesa es presenta més ajustada del que s’esperava, com Texas, Ohio, Iowa, Kansas, Mississipi, Carolina del Nord i Carolina del Sud. A més, ha reprogramat dos actes que havia cancel·lat per a este cap de setmana, un a Kansas i un altre a Iowa.

El nerviosisme a la Casa Blanca també s’ha traduït en promeses com la que Trump va fer al setembre: entregar 5.000 dòlars a cada ciutadà si els republicans conserven les dos cambres. Una proposta que l’oposició va qualificar de “suborn polític”.

Un Congrés advers limitaria la influència de Trump

Si els demòcrates recuperen la majoria de la Cambra de Representants, podran bloquejar part de l’agenda presidencial, controlar les comissions i intensificar les investigacions sobre el govern. L’oposició tampoc descarta utilitzar la majoria per a iniciar un nou procés de destitució contra Trump, com ja va fer en dos ocasions durant el seu primer mandat. No obstant això, una destitució seria molt improbable per les àmplies majories que requerix.

La pèrdua d’una o de les dos cambres convertiria Trump en el que en l’argot polític de Washington es coneix com un “ànec coix”: un president amb una capacitat d’influència reduïda durant la recta final del mandat i sense possibilitat de presentar-se a la reelecció.

El Senat té, a més, un paper fonamental en la política exterior i en la confirmació dels nomenaments presidencials per al gabinet i el Tribunal Suprem.

Després de les eleccions legislatives també podrien començar a perfilar-se els aspirants republicans a succeir Trump en les presidencials de 2028. Entre els noms que apareixen com a possibles candidats hi ha el vicepresident, JD Vance, i el secretari d’Estat, Marco Rubio.

Tot i això, la pèrdua de la majoria parlamentària no llevaria a Trump les atribucions presidencials. El mandatari conservarà intactes els seus poders constitucionals fins al 20 de gener de 2029, data en què acabarà el seu mandat.

Més de 46 milions de vots anticipats

La participació anticipada ha arribat ja als 46 milions de persones, una xifra superior a la de qualsevol altra elecció. Els comicis de dimarts decidiran si els republicans mantenen el control del Congrés o si els demòcrates recuperen una o les dos cambres, en unes eleccions que poden marcar els dos últims anys de Trump a la Casa Blanca.