Troben per primera vegada un antecessor d'un forat negre supermassiu

Un equip d'astrònoms ha trobat un objecte estel·lar que pot considerar-se com l'antecessor d'un forat negre supermassiu, amb masses equivalent a centenars de milions de sols. Fins a la data només s'havia teoritzat sobre l'existència d'aquests tipus de cossos, però ara, per primera vegada, se n'ha detectat un, a què han anomenat GNz7q.

L'estudi sobre el descobriment de l'objecte, publicat en la revista Nature, l'ha liderat la Universitat de Copenhaguen i la Universitat Tècnica de Dinamarca. Segons la recerca, s'ha determinat que GNz7q va nàixer 750 milions d'anys després del Big Bang —que es va produir fa 13.800 milions d'anys— en una era coneguda com l'albada còsmica. I té propietats intermèdies entre una galàxia i un quàsar, que és una font de radiació celeste extremadament lluminosa amb aparença estel·lar, però de naturalesa desconeguda, que es troba en el centre de les galàxies.

Les simulacions havien indicat que tals cossos devien existir, no obstant això, aquesta és la primera troballa real. L'equip creu que podria ser l'esclavó que ajudaria a confirmar que els forats negres supermassius poden brollar de les galàxies en formació estel·lar, i també proporciona a la ciència més coneixements sobre la formació de l'univers.

El descobriment s'ha fet gràcies al telescopi espacial Hubble, que disposa d'una ubicació en l'espai que el fa immune als canvis meteorològics o la contaminació i pot observar les profunditats de l'univers.

La galàxia amfitriona de GNz7q és d'intensa formació estel·lar, en crear estreles a un ritme 1.600 vegades més ràpid que la Via Làctia. Aquelles estreles creen i calfen la pols còsmica i la fan brillar en l'espectre infraroig, fins al punt que la galàxia en què s'allotja GNz7q és més lluminosa en l'emissió de pols que qualsevol altre objecte conegut en aquest període de l'albada còsmica.

Resoldre el misteri de com es formen i creixen els forats negres supermassius en l'univers primitiu s'ha convertit en el gran repte de la ciència.