Tres avions cisterna estatunidencs abandonen la base de Rota i el govern nega que els EUA usen les seues bases a Espanya per a atacar l'Iran

El govern ha negat "rotundament" que els EUA estiguen utilitzant les bases militars de Rota (Cadis) i Morón de la Frontera (Sevilla), d'ús conjunt, en els atacs a l'Iran i ha assegurat que no ho autoritzarà.

Així ho ha expressat la ministra de Defensa, Margarita Robles, este dilluns i ha recordat que el conveni firmat amb Washington per a la utilització de les bases permet operar dins del marc d'una legalitat internacional, però no quan un exèrcit actua de manera unilateral.

Per la seua part, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha assenyalat al respecte que Espanya "té l'última paraula" en esta qüestió i ha afegit: "No prestarem les nostres bases per a res que no estiga en el tractat ni tinga encaix en la carta de l'ONU".

En unes declaracions als mitjans a la base d'Armilla (Granada), Robles ha reiterat que Espanya està "totalment en contra de la violència" i ha insistit que les bases no oferiran suport, en cas que siga necessari que ho feren des d'un punt de vista humanitari.

Sobre l'eixida d'avions cisterna estatunidencs de les bases andaluses, Robles ha assegurat que "ni han fet ni faran cap actuació de manteniment o de suport". La ministra ha apuntat que els Estats Units han pogut prendre la decisió d'anar-se'n amb estos avions a altres bases sabent que, des de les espanyoles, no operaran.

Tres avions cisterna estatunidencs han abandonat este dilluns la base de Rota

Segons dades recopilades per la agència EFE des de l'aplicació de seguiment aeronàutic Flightradar24, almenys tres avions cisterna estatunidencs han abandonat este dilluns la base de Rota, a Cadis.

Les aeronaus, tres Boeing KC-135 de la Força Aèria estatunidenca usats com a avions cisterna per a repostar caces i caçabombarders, han partit de Rota a primera hora d'esta matinada amb rumb a una base aèria al sud de França.

En els tres casos, els avions han volat rumb nord-est, han creuat part de la península i les costes de la Comunitat Valenciana i Catalunya i han aterrat a la base militar gala d'Istres-Le Tubé, situada al nord-oest de Marsella. Una instal·lació militar de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai gal, que ocasionalment també és utilitzada per avions dels EUA.

El govern demana a la UE una veu d'"equilibri i moderació"

Al marge de la polèmica per l'ús de les bases, després que informacions periodístiques hagen assegurat que estes presten suport a l'operació dels EUA i Israel, l'executiu ha posat este dilluns el focus a demanar que es rebaixe la tensió i la tornada a les negociacions per l'escalada de la violència a tota la regió, que ha arribat fins i tot a un país europeu, Xipre, on una base britànica ha sigut atacada per l'Iran.

El president del govern, Pedro Sánchez, ha advertit que la violència "només genera més violència" i ha fet una crida a aturar "immediatament" esta espiral i a tornar al marc de la diplomàcia i el diàleg, condemnant també els atacs "il·legals i indiscriminats" que el règim iranià ha dut a terme en una desena de països de la regió.

D'una manera semblant s'ha pronunciat Albares, que, a més, ha reclamat una veu "d'equilibri i moderació" a la UE, molts dels membres de la qual no han criticat la intervenció dels Estats Units, i fins i tot França i Alemanya, a més del Regne Unit, s'estan plantejant col·laborar en l'operació.

També la vicepresidenta primera del govern, María Jesús Montero, ha fet una crida a la desescalada i al diàleg, mentre que al ministre de Transports, Óscar Puente, li ha semblat "tèbia" la resposta que fins ara la UE ha donat a este conflicte.

Els socis al govern de coalició, començant per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, han urgit Europa a apostar per la desescalada; tanmateix, Sumar ha denunciat el "paper vergonyós" de la Unió Europea.

El PP demana a Sánchez que vaja de la mà de la UE i l'OTAN

Del costat de la dreta, el PP ha emplaçat el govern a estar "sense matisos" amb les democràcies liberals i a anar de la mà dels seus socis europeus i de l'OTAN, segons ha dit la vicesecretària de Sanitat i Política Social, Carmen Fúnez.

I la fundació FAES, de l'expresident José María Aznar, ha criticat els qui han estat anys guardant silenci sobre l'Iran, mentre "el règim massacrava" la població civil i ara invoquen el dret internacional.

També ha entrat en este tema l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero, que creu que Espanya té la posició que ha de tindre, "de prudència i crida al diàleg".

Enmig d'este encreuament de retrets i posicionaments polítics, Albares ha convocat l'ambaixador iranià a Espanya, Reza Zabib, per a traslladar-li el rebuig i la condemna d'Espanya a les accions "injustificades" de l'Iran contra els països del Golf i exigir-li que cessen "immediatament", i el diplomàtic, després, ha avisat que el seu país atacarà qualsevol base nord-americana a Europa i concretament a Espanya "si fóra necessari".