Tensió creixent entre els Estats Units i Veneçuela: Trump advertix que l’espai aeri veneçolà “romandrà completament tancat”
Washington manté un ampli desplegament militar al Carib sota l’argument del narcotràfic; Caracas ho qualifica d'“amenaça”
L’escalada de tensió entre els Estats Units (EUA) i Veneçuela ha pujat un nou graó este dissabte després que el president nord-americà, Donald Trump, advertira en un missatge en la seua xarxa social Truth que l’espai aeri veneçolà “romandrà tancat completament”. El mandatari va dirigir-se directament a “totes les aerolínies, pilots, narcotraficants i traficants de persones” per a demanar-los que tinguen en compte este tancament, sense aportar detalls sobre els motius ni el context de la decisió.
L’avís arriba en un moment d’alta tensió bilateral, després que The New York Times informara d’una conversa telefònica entre Trump i el president veneçolà, Nicolás Maduro, per a explorar un possible encontre, una trucada que cap de les dos parts ha confirmat ni desmentit. Segons fonts citades pel diari, en la conversa també hi hauria participat el secretari d’Estat, Marco Rubio, crític habitual del govern de Maduro, tot i que finalment no s’hauria acordat cap reunió.
L’advertència de Trump se suma a les declaracions de divendres, quan va anunciar que les Forces Armades nord-americanes actuaran “molt prompte” sobre el terreny contra suposats narcotraficants veneçolans, mentre es manté el desplegament naval i aeri dels EUA al Carib. El passat 21 de novembre, l’Administració Federal d’Aviació (FAA) ja havia instat els pilots a “extremar la precaució” en sobrevolar Veneçuela i el sud del Carib per una “situació potencialment perillosa”.
Els bombardejos nord-americans contra llanxes al Carib, que han causat diverses víctimes mortals, han sigut justificats per Washington com a part d’operacions contra el narcotràfic, però Caracas rebutja estes explicacions i denuncia motivacions polítiques.
Mobilització chavista davant d'una possible confrontació
En resposta al desplegament nord-americà, el govern de Maduro ha impulsat la mobilització de les comunes i la creació de les Unitats Comunals Milicianes, implantades en 5.336 zones del país per a reforçar la denominada Base Popular de Defensa Integral. Segons Caracas, més de huit milions de persones s’han inscrit en la Milícia, formada per civils amb entrenament militar.
Maduro sosté que esta estructura busca garantir “la pau” del país davant d'una “amenaça” exterior i ha instat la ciutadania a preparar-se per a una possible confrontació armada, en paral·lel al creixement de la presència militar dels EUA al Carib i a les advertències de Trump d’operar “molt prompte” sobre sòl veneçolà.
Cuba denuncia interferències sobre el territori veneçolà
El govern cubà també ha reaccionat al clima de tensió. El ministre d’Afers Extrangers, Bruno Rodríguez, va denunciar a través de xarxes socials una “interferència electromagnètica persistent” sobre l’espai aeri de Veneçuela, que atribuïx al desplegament militar dels EUA al Carib. Segons Rodríguez, tot forma part “de l’escalada de l’agressió militar i la guerra psicològica contra territori veneçolà, dirigida a derrocar per la força el legítim govern d’eixa nació germana de la nostra Amèrica”.
Des de setembre, els EUA mantenen una operació naval i aèria en aigües pròximes a Veneçuela sota el paraigua de la lluita contra el narcotràfic, i han vinculat Maduro amb el presumpte Càrtel dels Sols, acusacions que Caracas nega rotundament.
Acusacions de crim de guerra contra el secretari de Defensa dels EUA
La tensió també ha arribat a Washington. Diversos congressistes demòcrates han acusat el secretari de Defensa, Pete Hegseth, “d’homicidi” i “crim de guerra” després de la notícia d’un segon atac nord-americà contra una embarcació al Carib en què haurien mort supervivents d’un bombardeig anterior.
El congressista de Califòrnia Sam Liccardo va afirmar que, si es confirmen els fets, Hegseth hauria de ser considerat “plenament responsable d’homicidi”. Respondia, així, a una publicació del mateix secretari, que defenia la legalitat del primer atac del 2 de setembre contra una llanxa de presumptes narcotraficants i justificava que les operacions al Carib estan dissenyades per a ser “bombardejos cinètics letals”.
Més llegit
-
Jean-Michel Jarre, primer artista que trasllada el concert previst a la Ciutat de les Ciències després de la sentència
-
Un tauró ferix greument un jove d’Alacant en una lluna de mel a les Maldives
-
Victòria Rosselló declara al jutjat de la dana: "La informació permetia avisar la població amb temps per a protegir la vida"
-
Un accident a l’AP-7 a la Vila Joiosa provoca dotze quilòmetres de retencions en direcció a València
-
Un estudi desaconsella exposar els nounats al sol darrere de les finestres per a previndre la icterícia
-
Les famílies dels menors abusats en un col·legi de Torrent celebren que s’haja reobert la investigació