Els suïssos tomben a les urnes la proposta per a restringir la immigració

La ciutadania suïssa ha rebutjat este diumenge en referèndum una iniciativa que plantejava limitar el creixement demogràfic del país a través de noves restriccions a la immigració i al dret d’asil. Segons els resultats preliminars, un 55% dels votants s’ha oposat a la proposta, impulsada en solitari per la Unió Democràtica de Centre (UDC), principal partit de la dreta populista suïssa.

La iniciativa, sota el lema “No a una Suïssa de deu milions”, proposava activar mesures per a frenar l’augment de població si el país arribava als 9,5 milions d’habitants abans de 2050. L’objectiu declarat era evitar que la població superara els deu milions de persones a mitjan segle, però el debat s’ha centrat principalment en la immigració i en la possible limitació de l’arribada de ciutadans procedents de la Unió Europea.

Suïssa ha experimentat un dels creixements demogràfics més ràpids de l’Europa occidental. La població ha passat de 7,3 milions d’habitants el 2002 a més de 9,1 milions el 2026, un augment pròxim al 25%. Segons les dades oficials, prop del 80% d’este increment es deu a la immigració neta, mentre que la taxa de fertilitat se situa al voltant d’1,3 fills per dona.

Actualment, el 27% de la població resident al país és estrangera, una proporció que supera els dos milions de persones. En alguns cantons fronterers, com ara Ginebra, este percentatge és encara més elevat.

Durant la campanya, els detractors de la iniciativa van advertir de les possibles conseqüències econòmiques i diplomàtiques d’una victòria del sí. Tots els grans partits polítics, excepte la UDC, es van posicionar en contra de la proposta. També es van sumar a l’oposició organitzacions empresarials i sindicats, que van destacar la dependència de sectors com la sanitat, la construcció o l’hostaleria de la mà d’obra estrangera i la necessitat d’atraure professionals qualificats.

El debat, però, també ha posat de manifest el malestar d’una part de la població per l’augment de la immigració i per la pressió que atribuïx al creixement demogràfic sobre els servicis públics i el mercat immobiliari, en un país que registra alguns dels lloguers més elevats d’Europa.