Síria, la guerra inacabada

El 2011 Síria es va sumar a l'onada de protestes que la primavera àrab havia atiat en altres països, però la dictadura de Bashir al-Assad va encarar l'anhel reformista amb una repressió brutal per part de l'exèrcit. Els enfrontaments entre els militars i els opositors van desencadenar una guerra civil que deu anys després encara dura, un conflicte complex, en què també intervenen altres actors de la geopolítica mundial i regional. 

La crisi humanitària

Aalwan Aalwan va nàixer en aquest context. Té deu anys i els ha passat fugint d'un lloc a un altre. Orfe de mare per culpa de la guerra, va perdre molts companys en el bombardeig de la seua escola, fins que va travessar la frontera i es va instal·lar, amb son pare, en un campament de refugiats de Turquia, on pot aprendre i jugar. "Tinc deu anys, els mateixos que la revolució. No sé què vol dir això, ho estic estudiant ara", diu als periodistes. Turquia, el Líban i Jordània són els estats de la regió que acullen gran part dels cinc milions i mig de refugiats que deixa el conflicte. Sis milions més no han pogut eixir de Síria per falta de recursos i són desplaçats al seu propi país. És, segons les ONG, la crisi humanitària més greu des de la Segona Guerra Mundial i el pitjor de tot és que no s'albira una solució a curt termini. A Jordània hi ha campaments amb més de 80.000 persones, autèntiques ciutats amb escasses infraestructures que fan la vida molt difícil i per a la qual es necessiten recursos que no sempre arriben.

El balanç oficial parla de 400.000 morts, però en poden ser molts més perquè l'accés a la informació sobre el terreny és complicada. 

Una conflicte regional i mundial 

El camp de batalla és Síria, però darrere es mouen molts altres interessos regionals i mundials. Les grans potències s'han alineat de manera que ha sigut impossible una intervenció del Consell de Seguretat de l'ONU per a dur la pau. Rússia, que té en territori sirià l'única base militar per a controlar el Mediterrani, fa costat al dictador i els Estats Units a l'oposició. Al Pròxim Orient els grans actors també han pres partit. L'Iran ajuda el règim i l'Aràbia Saudita, Turquia i Qatar els rebels. Aquestes aliances no sempre han anat en la mateixa direcció perquè hi ha hagut episodis que han obligat a virar l'estratègia, sobretot quan els terroristes del Daesh aprofitaren el caos de la guerra per a fer-se forts i proclamar el Califat el 2014. Aquest episodi va fer que l'exèrcit i els rebels, a més de matar-se entre ells, compartiren l'objectiu de derrotar els islamistes. Deu anys després de l'inici de la guerra, el Daesh ha sigut derrotat i el dictador Bashir al-Assad controla militarment quasi tot el país.