S'enlaira el coet Soiuz amb la missió d'estudiar els exoplanetes
Aconsegueix iniciar el viatge en un segon intent, després que es cancel·lara l'operació per una fallada en un component.
La missió europea Cheops per a l'estudi dels exoplanetes s'ha enlairat aquest dimecres en el coet Soiuz-Fregat des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.
El coet ha iniciat el seu viatge a les 05.54 hora local (08.54 GMT) en un segon intent, després que ahir es cancel·lara l'operació per la fallada en un dels components.
Encara que la fase de l'enlairament s'ha produït segons el previst, l'èxit de la posada en òrbita de Cheops no es coneixerà fins que el satèl·lit se separe del coet i envie el senyal a l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), situat a Torrejón de Ardoz (Madrid).
Primera vegada que es controla un satèl·lit des d'Espanya
És la primera vegada que un satèl·lit en l'entorn europeu és controlat per Espanya des de la fase inicial. L'INTA dirigirà el centre des d'on s'operarà el satèl·lit i la programació de dades associades a la telemetria que transmetrà.
Cheops és una missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) amb una forta participació de la indústria i de la ciència espanyoles. El seu objectiu és estudiar el radi i la densitat de centenars d'exoplanetes, aquells fora del nostre sistema solar.
Està liderada per astrònoms suïssos, entre ells l'últim premi Nobel de Física, Didier Queloz, que junt amb Michel Mayor va rebre el guardó per trobar el primer planeta orbitant una estrela similar al Sol fora del nostre sistema solar.
4.100 exoplanetes catalogats
Des que aquests dos científics van identificar el primer exoplaneta, la comunitat científica n'ha catalogat més de 4.100. Cheops, més que buscar nous cossos d'aquest tipus, analitzarà exoplanetes ja coneguts.
Se centrarà en estreles que alberguen planetes d'una grandària entre la Terra i Neptú.
En el Soiuz van tres missions: a més de Cheops, el coet posarà en òrbita el primer satèl·lit de la constel·lació Cosmo-SkyMed de l'agència italiana de l'espai i tres CubeSats europeus, xicotets satèl·lits.
Primer se separarà del coet la missió italiana, després Cheops i finalment cadascun dels tres CubeSats.
Més llegit
-
Estos són els dotze festius autonòmics del calendari laboral del 2026
-
À Punt estrena l’exitosa sèrie britànica ‘Doc Martin’, una comèdia diària per a les vesprades d’estiu
-
Moren tres banyistes a les platges de Gandia, Dénia i Benissa
-
Almussafes registra un sisme de magnitud 2,7 i Silla dos més, de magnitud 2,1 i 1,9, respectivament
-
Les farmàcies estudien fer vaga pels impagaments: "Hem de demanar préstecs per a sufragar la despesa de la Seguretat Social"
-
Laura Morell, sobre la llei Bolaños: “La reforma només pretén el control des de dins del poder judicial”
Més vist
-
Informe | La Laboral de Xest
-
30.06.2025 | A la fresca
-
29.06.2025 | Entrada de Moros i Cristians de Benissa | Primera part
-
29.06.2025 | Entrada moros i cristians de Benissa | Segona Part
-
La Universitat Laboral de Cheste, ciutat educativa de primer nivell
-
Carles Alberola recorda la Universitat Laboral de Cheste: “Era un paradís”
Més escoltat
-
30.06.2025 | Línia de fons
-
27.06.2025 | L'estiu 'A la fresca' amb Eduard Forés i Maria Fuster
-
30.06.2025 | Luís Fernández, VIELCA INGENIERÍA
-
30.06.2025 | 90 minuts
-
30.06.2025 | “Fil d’Irene”, el calvari de les dones migrants llatinoamericanes que busquen una nova vida als Estats Units
-
30.06.2025 | A poqueta nit | Primera Part