Rescats després de més de 200 hores davall de les runes, els últims miracles en una Turquia en ruïnes

Més d'una setmana després dels dos terratrémols que han devastat el sud-est de Turquia i a la veïna Síria, encara hi ha un degoteig de supervivents rescatats. A dues dones, de fet, les han rescatades després d'haver passat 204 i 205 hores, respectivament, atrapades entre les restes d'edificis derruïts per les tremolors que fa huit dies van devastar el sud-est de Turquia, deixant quasi 36.000 morts en aquest país i a Síria.

Poc abans, dues persones més són rescatades després de passar 198 hores atrapades entre els enderrocs d'Adiyaman i Kahramanmaras. Rescats com el de Mohammed Enes i Abdulbaki, de 17 i 20 anys, són l'última esperança d'un país en estat de xoc. Els sismes ja s'han cobrat la vida de més de 31.000 víctimes a Turquia, però les veus expertes anticipen que aquesta xifra pot ser àmpliament superior.

L'eufòria s'apoderava també dels equips d'emergència de la província de Hatay pel salvament d'un xiquet de tretze anys que havia passat 182 hores empresonat entre les ruïnes d'un edifici. Quatre hores abans han rescatat una dona de setanta anys i a una jove de vint-i-sis anys després de 178 hores soterrades a Antioquia, la capital de Hatay. La província és una de les zones més destruïdes, pel fet de situar-se just sobre una falla geològica, malgrat estar a gran distància de l'epicentre del sisme.

Els rescats, amb comptagotes i cada vegada més infreqüents (80.000 des del principi de la crisi) els substitueix a poc a poc la tasca de retirada de cadàvers. Milers de persones continuen atrapades sota els edificis i algunes veus expertes pronostiquen una xifra pròxima als 155.000 cossos, cinc vegades superior al balanç provisional.

El 95% de la zona rebel siriana, sense assistència

A Síria l'últim recompte eleva a 3.682 les morts, 2.274 a la zona rebel del nord-oest del país, on a penes arriba ajuda. Les 35 ONG que hi operen asseguren que només han pogut actuar en el 5% de la zona. La xifra de ferits s'ha disparat a 12.400 en les últimes hores, després d'un balanç més acurat dels equips de rescat, els Cascos Blancs, que han incorporat les dades de l'atenció sanitària d'altres organitzacions.

Quatre dies ha tardat a aplegar la primera ajuda humanitària al nord de Síria, des de l'únic pas habilitat des de la frontera turca. La situació és tan dramàtica que el president del país, Bachar al-Assad, ha acceptat obrir-ne dos passos nous per a ajudar a la població d'aquesta àrea rebel a Damasc.

La migració interna, un nou repte per a Turquia

L'organització de l'ajuda a Turquia, tot i les crítiques, està a anys llum. El país ja ha establit 257 punts de tendes de campanya a deu províncies que segons Ankara, allotjant ja vora 20.000 persones. La idea és habilitar fins a 27 “ciutats” provisionals amb fins a 200.000 contenidors.

Però no tots els damnificats, al ras i a temperatures per davall de zero, semblen disposats a esperar que es prepare el dispositiu. En mig de la tragèdia, el país s'ha trobat amb un flux migratori intern que podria arribar a ser descomunal. Més d'un milió de persones han perdut les seues cases i molts s'estan desplaçant a les de familiars repartits per altres zones del país. Als desplaçaments es pot sumar l'arribada de sirians de l'altre costat de la frontera, també arrasada pel tremolor, un escenari que el ministre d'Afers Estrangers turc, Mevlut Çavusoglu, nega que, ara com ara, estiga passant.