El president de Bolívia decreta l'estat d'excepció per a frenar bloquejos de carreteres
La Central Obrera, la Federació de Llauradors de La Paz i els afins a Morales lideren des del 6 de maig els bloquejos de carreteres per a exigir la renúncia del mandatari, Rodrigo Paz
El president bolivià, Rodrigo Paz, ha anunciat este dissabte la imposició de l'estat d'excepció a Bolívia "per a alliberar les carreteres del país", després de set setmanes de protestes i bloquejos de carreteres de sectors llauradors i afins a l'exmandatari Evo Morales, que exigixen la renúncia de l'actual president.
Paz ha anunciat la mesura amb un missatge en les seues xarxes socials i un altre televisat hores després de signar un acord amb la Central Obrera Boliviana per a "pacificar" el país, que va ser rebutjat pels altres dos sectors en conflicte: els sindicats llauradors de La Paz i els seguidors de Morales. "He disposat l'aplicació de l'estat d'excepció per a alliberar les carreteres del país. Els bolivians no poden continuar sent ostatges de bloquejos que impedixen treballar, estudiar, rebre atenció mèdica, proveir-se i portar manteniment a la seua llar", ha escrit el governant.
Segons informació difosa per la Presidència boliviana, la mesura no comporta la suspensió de drets, però sí que "queden prohibits els bloquejos de vies i l'ús d'armes, explosius i elements violents". També ha disposat el "suport temporal" de les Forces Armades a la Policia per a "protegir rutes estratègiques, infraestructura essencial i garantir el proveïment".
En un missatge televisat, Paz ha defensat que, quan van començar les protestes, va decidir "dialogar abans de confrontar", en un intent per diferenciar els sectors amb demandes "legítimes" d'aquells que van buscar "transformar una protesta social en una estratègia" de "ruptura democràtica constitucional". "El que hui enfronta Bolívia és una estratègia organitzada de desestabilització contra la democràcia i un govern constituït i hem d'anomenar-ho pel seu nom: un intent de colp d'estat des del narcoterrorisme", ha manifestat.
La Central Obrera i la Federació de Llauradors de La Paz lideren des del 6 de maig els bloquejos de carreteres per a exigir la renúncia de Paz, i després hi van sumar el suport de sectors afins a l'expresident Morales. La Central Obrera va acceptar divendres alçar les seues mesures de pressió després de signar un acord amb Paz, però els llauradors i els afins a Morales han rebutjat l'acostament i han anunciat que mantindran els bloquejos fins a aconseguir la renúncia de Paz.
El conflicte ha ocasionat desproveïment d'aliments, combustibles i oxigen medicinal en algunes ciutats i ha deixat almenys setze morts, tretze d'ells per falta d'atenció mèdica oportuna a causa dels bloquejos, a més de pèrdues econòmiques estimades en 3.000 milions de dòlars.
Més llegit
-
Vota per la millor Foguera infantil d’À Punt – Fogueres 2026
-
Interceptats dos menors armats amb un matxet i un bat en un atac en un institut a Foios
-
Crim a Almenara: detingut un home per matar a punyalades l'exparella de la nóvia després d'una discussió
-
Feijóo demana unitat per a guanyar les eleccions del 2027 en un acte de partit celebrat a Sueca
-
La calor extrema deixa ja cinc morts a la Comunitat Valenciana
-
Feijóo intervé a Sueca en la junta directiva del PP provincial valencià