El planeta encadena dotze anys de calor de rècord: "Els indicadors se n'ixen dels gràfics”

Els dotze últims anys han sigut els dotze anys més càlids en la superfície del planeta des que hi ha registres, que van començar a finals del segle XIX. Des d’almenys eixe moment, no s’havia registrat un període amb temperatures tan elevades, segons constata l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) en un informe sobre l’estat del clima fet públic este dilluns, amb motiu de l’inici de la cimera COP31 d'Antalya (Turquia). L’agència meteorològica adscrita a les Nacions Unides (ONU) ha tornat així a fer sonar l'alarma sobre uns indicadors que, segons la secretària general, l'argentina Celeste Saulo, "se n'ixen dels gràfics".

D’acord amb l’estudi, les temperatures globals este 2026 se situen ja 1,47 °C per damunt de la mitjana preindustrial, novament fregant dels 1,5 °C fixats com a límit per l'Acord de París. Amb estes xifres, l’any que acomiadem va camí de ser un dels quatre més càlids des que començaren els mesuraments instrumentals de la temperatura, i 2027 serà probablement encara més calorós, ha advertit l’OMM este mateix dilluns. 

"Hem de preparar-nos per a un altre any de rècords en 2027", ha alertat l’ens, que recorda que la influència del fenomen El Niño també està lligat a l’alça del mercuri. Este esdeveniment climàtic natural, que ocorre quan les aigües superficials de l’oceà Pacífic equatorial s’escalfen de manera anòmala, està intensificant-se des d’agost fins a nivells que podrien convertir-ho en el més fort mai registrat. I sol tindre un impacte superior l'any següent a l’aparició.

La cimera COP31 reunix a Turquia, des de hui i fins al 20 de novembre, representants de més de 200 països. Ha donat el tret d’eixida amb una crida de l'ONU als governs perquè acceleren la transició energètica i protegisquen els països més vulnerables, davant d’un calfament global que avança més de pressa que els esforços per a frenar-lo. "La COP31 ha d'impulsar amb força les solucions", ha afirmat el secretari executiu de l'ONU per al Canvi Climàtic, Simon Stiell, durant l'obertura de la conferència. 

Stiell ha recordat que les anteriors cimeres han servit per a "enviar senyals", com establir objectius mundials i orientar les decisions polítiques i econòmiques, però ha subratllat que ara és necessari transformar eixos compromisos en resultats tangibles. "El progrés no és ni des de lluny prou ràpid ni just", ha advertit el responsable de Nacions Unides, qui ha reclamat que la COP31 accelere l'aplicació dels acords mitjançant aplicacions pràctiques.

Entre les prioritats, el directiu ha esmentat triplicar la capacitat mundial d'energies renovables per a 2030, ampliar les xarxes elèctriques, reduir les emissions de metà i facilitar l'accés al finançament climàtic. Segons Stiell, la combinació d'electrificació i reducció del metà seria "una bossa de gel per al planeta" perquè podria retallar mig grau el calfament global projectat.

Però la cimera d’Antalya arranca amb poques perspectives d'acord per la falta de compromís dels grans emissors de CO₂, com la Xina, l'Índia o els Estats Units, que per segon any consecutiu no hi participa de forma oficial. Tampoc ajuda la situació geopolítica. La guerra amb l'Iran ha posat de manifest la dependència mundial dels combustibles fòssils i la intel·ligència artificial ha disparat la demanda d'energia.