El Partit Comunista de Cuba dona llum verda a un paquet de mesures per a liberalitzar el sistema econòmic

El Comité Central del Partit Comunista de Cuba (PCC) ha donat llum verda a una sèrie de reformes econòmiques orientades a liberalitzar i descentralitzar el sistema econòmic, sumit en una profunda crisi per motius interns i externs.

Poc després de l’inici de la reunió, el PCC va apuntar en xarxes socials que les propostes sorgixen "com a expressió de la lògica de desenvolupament en el període històric" i que, en cap cas, "constituïxen una desviació del projecte socialista".

Per a acabar de ratificar el suport del Comité Central a este grup de mesures, José Amado Ricardo Guerra, membre de la direcció del partit, va llegir una declaració de suport de l'expresident Raúl Castro, referent polític principal a l'illa malgrat haver abandonat ja tots els seus càrrecs formals.

Castro "està plenament d’acord" amb les reformes econòmiques plantejades i "convençut que de l'anàlisi col·lectiva i fins i tot de les discrepàncies, sempre ixen les millors idees", va afirmar.

Guerra va agregar que l’expresident va fer una crida a la participació del poble en les reformes i va instar els dirigents a "actuar amb els peus i les orelles pegades a la terra, prenent molt en compte les opinions i preocupacions de la població".

Assemblea extraordinària convocada

El següent pas legal de les reformes és l'aprovació en l'Assemblea Nacional del Poder Popular (ANPP), convocada de manera extraordinària per a este dijous. Este cos legislatiu acostuma a ratificar per unanimitat les propostes que li arriben.

Les mesures contemplen l'entrada en el sector turístic de "nous actors" en "noves modalitats", el foment de la inversió estrangera directa (especialment per a cubans no residents), així com mesures per a ampliar el rol del sector privat.

També recullen canvis per a dinamitzar l'agricultura, el comerç exterior i el sector immobiliari, a més de descentralitzar la presa de decisions i dotar empreses estatals i municipis d'una major "autonomia".

Calmar la pressió dels Estats Units

Estos canvis econòmics poden servir alhora per a dos objectius: atallar la profunda crisi estructural que patix l'illa, amb una profunda contracció en els últims sis anys, i calmar la pressió dels Estats Units, que exigix profundes reformes polítiques i econòmiques a l'Havana i ha arribat a amenaçar amb una intervenció militar per a aconseguir-ho.

Des de gener, Washington ha impedit quasi totalment l'entrada de petroli i derivats a Cuba i ha provocat una desbandada d'empreses internacionals que operaven a l'illa (hoteleres, navilieres, aerolínies i bancs) per por de patir l'última ronda de sancions secundàries.

La situació interna és també crítica. La producció agrícola i industrial s'ha afonat, la generació energètica està col·lapsant, els preus es multipliquen, les distorsions macroeconòmiques s'enquisten, el pes es deprecia de forma accelerada i el sistema bancari i l'Estat cubà estan descapitalitzats.

La deterioració de la qualitat de vida, progressiva en els últims anys i accelerada des de gener, està encoratjant protestes a l'illa (xicotetes i pacífiques, però cada vegada més freqüents), on es toquen cassoles i es pega foc al fem acumulat als carrers.