El papa apareix a la plaça de Sant Pere el Diumenge de Rams

El papa Francesc, que continua convalescent per problemes de salut, ha aparegut sense que estiguera previst davant dels fidels a la plaça de Sant Pere del Vaticà, al final de la missa del Diumenge de Rams, la celebració que marca l'inici de la Setmana Santa.

Es tracta de l'última aparició per "sorpresa" del pontífex, de 88 anys, durant la convalescència en la seua residència de la Casa de Santa Marta, des que el 23 de març va eixir de l'Hospital Gemelli de Roma després de 38 dies ingressat per una pneumònia bilateral i altres problemes respiratoris.

Després de la reaparició del passat diumenge a la plaça vaticana, durant el Jubileu dels Malalts, Francesc ha eixit en dos ocasions més de la residència i va rebre per sorpresa els reis del Regne Unit, Carles i Camil·la, a pesar que els metges van estimar que havia de quedar-se almenys dos mesos de repòs.

La passió de Jesús es torna compassió quan donem la mà a qui ja no pot més, quan alcem el que ha caigut, quan abracem el que està desconsolat

El papa Francesc ha demanat "donar la mà a qui ja no pot més" en l'homilia llegida en el seu nom en la missa del Diumenge de Rams, la celebració que obri els ritus de la Setmana Santa.

"La passió de Jesús es torna compassió quan donem la mà a qui ja no pot més, quan alcem el que ha caigut, quan abracem el que està desconsolat", va indicar el pontífex en un text llegit pel cardenal argentí Leonardo Sandri.

Hui, la plaça, amb més de 20.000 fidels presents, ha estat engalanada amb les rames d'olivera i palmes que els fidels, religiosos i membres de la Cúria havien portat en processó abans de la missa, en record de l'entrada triomfal a Jerusalem de Jesús de Natzaret.

Abans de la cerimònia eucarística que marca l'inici de la Setmana Santa, moment central del catolicisme, ha tingut lloc la processó a l'obelisc central de la plaça de Sant Pere, on les rames han sigut beneïdes.

Després s'ha traslladat fins a l'interior de la basílica en un dels ritus més antics de la religió catòlica, que data del segle IV, i en el qual hui han participat 39 cardenals, 33 bisbes i més de 300 sacerdots.

"Germans, germanes, per a experimentar este gran miracle de la misericòrdia, decidim durant la Setmana Santa com portar la creu; no al coll, sinó al cor", ha llegit el cardenal Sandri el text de Francesc. "No sols la nostra, sinó també la d'aquells que pateixen al nostre voltant; potser la d'aquella persona desconeguda que una casualitat va fer que trobàrem. Preparem-nos a la Pasqua del Senyor convertint-nos en cirineus els uns per als altres", ha afegit.