Open Arms i Ocean Viking qüestionen la política migratòria de la UE

La crisi de l'Open Arms, que dilluns va poder desembarcar als 83 migrants a Lampedusa després de 20 dies en aigües del Mediterrani, ha qüestionat la política migratòria de la Unió Europea (UE).

El drama del vaixell de l'ONG espanyola no és un cas aïllat. Al Mediterrani està encara l'Ocean Viking, amb 356 migrants a bord i noliejat per Metges sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerranée, esperant un port on desembarcar, com ja ho van estar els vaixells de les ONG alemanyes Siga Watch i Siga Eye.

Repartiments de migrants

Alemanya i França han intentat promoure a la UE, des de febrer d'enguany, un mecanisme temporal de distribució dels migrants. Aquest mecanisme tracta d'evitar que s'haja de decidir el repartiment de migrants cada vegada que un vaixell humanitari demana un port on desembarcar. 

Però Espanya va rebutjar aquest mecanisme perquè, segons el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, la proposta es referia substancialment al Mediterrani central i a tots els immigrants que foren rescatats per vaixells privats, i no al mecanisme públic de rescat.

Les ONG demanen un protocol

Diverses ONG han insistit en la necessitat que els països europeus acorden un mecanisme que assegure que els migrants rescatats al mar siguen desembarcats com més prompte millor en el port més pròxim possible, seguit d'un repartiment dels quals sol·liciten asil.

En diversos comunicats, Amnistia Internacional Espanya i la Xarxa Acull han destacat la necessitat de polítiques migratòries garants dels drets humans, al mateix temps que la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), a través de Twitter, ha urgit a un protocol de "desembarcament segur".