El Nobel de Física premia el belga Francis Halzen pels seus descobriments sobre neutrins

El Nobel de Física ha distingit este dimarts el belga Francis Halzen per les seues troballes sobre els neutrins, amb els quals ha assentat les bases per a un nou tipus d'astronomia i que podrien revelar fenòmens còsmics prèviament desconeguts.

La Reial Acadèmia de les Ciències Sueca ha destacat el descobriment de neutrins d'alta energia d'origen astrofísic realitzat per Halzen, així com "les seues contribucions decisives a l'Observatori de Neutrins IceCube".

Els científics sabien des de fa molt que l'univers conté acceleradors de partícules naturals que llancen partícules amb energies fins a un milió de vegades superiors a les que es poden aconseguir en els laboratoris, recorda l'Acadèmia, però la seua existència no havia sigut confirmada.

Els neutrins d'alta energia són creats en el mateix entorn que altres tipus de partícules, però ni canvien de direcció ni perden energia, per la qual cosa poden proporcionar informació no disponible d'una altra manera, d'ací la seua importància.

L'astronomia de neutrins va començar a xicoteta escala en la dècada de 1960 amb l'observació de neutrins del sol a càrrec de Raymond Davis Jr, confirmada després per l'equip investigador del japonés Masatoshi Koshiba, qui al seu torn va registrar anys més tard una pluja de neutrins relacionada amb una supernova.

Tots dos van ser premiats el 2002 amb el Nobel per demostrar que els neutrins podien usar-se per a estudiar fenòmens espacials.

Projecte al pol sud

En la dècada de 1980, Halzen es va adonar que el gel antàrtic podia ser ideal per a captar eixos neutrins, inspirat per un projecte soviètic, encara que, en comptes d'usar receptors de ràdio, va apostar per instal·lar sensors de llum en el gel per a buscar esclats de llum procedents de les col·lisions.

Juntament amb el seu col·lega John G. Learned, que tenia un projecte similar en les profunditats de l'oceà a Hawaii, va llançar el 1988 el concepte d'un observatori de neutrins en el gel del pol sud.

La idea tenia múltiples avantatges, com l'existència d'un centre d'investigació a la zona i les pròpies del gel (foscor constant a gran profunditat, sense interferència d'éssers vius, estabilitat geològica), encara que amb l'inconvenient que el clima limitava el treball pràctic als mesos de l'estiu antàrtic. D'ací va sorgir l'IceCube, un quilòmetre cúbic de gel equipat amb sensors de llum i que es va acabar de construir el 2011.

Prompte es van descobrir els primers neutrins d'eixe tipus i, anys després, es van publicar les troballes de partícules originades lluny del nostre sistema solar.

En l'actualitat, ja s'està planejant una nova expansió, l'IceCube-Gen2, que constarà de huit quilòmetres cúbics de gel.

Una “aventura” sense èxit garantit

Nascut el 1944 a Tienen (Bèlgica), Halzen es va doctorar el 1969 a la Universitat de Lovaina, però ha fet la major part de la seua carrera en la de Wisconsin-Madison (Estats Units), a la qual continua adscrit.

"Esta era una espècie d'aventura en la qual l'èxit no estava garantit i vam tindre sort de superar els diversos reptes, en part pel talent dels col·laboradors i en part per sort. Va ser un llarg viatge, però finalment va funcionar", ha dit este dimarts Halzen en roda de premsa digital a la seu de la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.

El científic belga succeïx en el palmarés del premi el britànic John Clarke, el francés Michel H. Devoret i el nord-americà John M. Martinis, guardonats el 2025 per demostrar que les propietats de la mecànica quàntica poden fer-se concretes a escala macroscòpica.

Després de l'anunci dels premis de Medicina i Física, la ronda de guanyadors dels Nobels continuarà este dimecres amb el de Química i, en dies successius, amb els de Literatura, de la Pau i Economia.