Netanyahu assegura que Israel prendrà el control de "totes les zones" de Gaza

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha confirmat este dilluns que l'Exèrcit israelià prendrà el control de "totes les zones de la Franja de Gaza", i que el seu govern permetrà una entrada "mínima" d'ajuda humanitària a l'enclavament per a poder continuar amb l'ofensiva. "Tenim uns combats intensos, enormes, i està havent-hi progressos. Prendrem el control de totes les zones de la Franja, això és el que farem", va dir textualment en un vídeo compartit en xarxes socials per l'Exèrcit.

Poc després l'Exèrcit ha ordenat l'evacuació total de la ciutat de Khan Yunis, així com les àrees de Beni Suhaila i Abasan, en el sud de l'enclavament, anticipant que llançarà "un atac sense precedents" contra elles. El comunicat castrense demana la població marxar cap a l'oest, a Mawasi, una zona costanera que malgrat la consideració de "segura" (fins al 18 de març) ha sigut objecte de nombrosos atacs. Les forces armades han anunciat que passaran a considerar íntegrament la governació de Khan Yunis (una de les més poblades) com a zona de combat perillosa. Estes àrees, en què tot moviment necessita l'autorització dels militars, ja suposaven el 71% de Gaza, segons l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA).

D'altra banda, Netanyahu assegura que ha pres la decisió de permetre l'entrada "mínima" d'ajuda a Gaza per por que la fam a l'enclavament faça que els Estats Units li retire el seu suport militar i diplomàtic. "Els nostres millors amics del món, senadors que fan costat apassionadament a Israel (...) em diuen això: 'T'estem donant tota l'ajuda necessària per a la victòria, armes, suport, protecció en el Consell de Seguretat. Però hi ha una cosa que no podem aguantar, no podem acceptar imatges de fam, d'una fam massiva'", ha manifestat.

Fa dos mesos que Israel bloqueja l'ajuda humanitària a la frontera com a mesura de pressió contra Hamàs, una situació que ha portat la població civil de Gaza a la vora de la inanició, com han denunciat reiteradament les Nacions Unides i les organitzacions no governamentals que treballen a la Franja.

En la nit de dissabte, coincidint amb el festival d'Eurovisió, l'Exèrcit d'Israel va llançar una nova ofensiva terrestre sobre la Franja de Gaza, que Netanyahu va anunciar com el pas definitiu en l'objectiu de la "victòria" sobre Hamàs. En el preludi d'esta operació, Tel-Aviv havia intensificat els atacs sobre l'enclavament palestí. En els últims dos mesos ha matat vora 3.300 persones en bombardejos contra vivendes, carrers, tendes de campanya, hospitals i col·legis convertits en refugis. La tercera part eren menors d'edat. Els atacs alimenten el recompte de víctimes dia a dia. Des de la nit de diumenge s'han reportat almenys 35 morts, segons les dades del ministeri de sanitat de l'enclavament.

Sota el pretext de la guerra contra el grup islamista Hamàs per la massacre del 7 d'octubre del 2023 (1.200 morts i 250 segrestos), Israel sotmet Gaza a una ofensiva militar inèdita, en què ha matat més de 52.000 palestins, 16.000 dels quals xiquets. Els atacs han reduït a enderrocs els nuclis urbans de la Franja, així com les infraestructures administratives, educatives i sanitàries. Hi ha dos milions de gazians (el 90% de la població), en moviment, canviant continuadament d'un lloc a un altre del territori per a fugir de les bombes. Diverses veus expertes, com els relators independents de l'ONU, veuen trets de genocidi en esta agressió.