Els monsons estan complicant encara més la situació dels refugiats rohingyes

Montse Pubill és una cooperant de Metges sense Fronteres que ha estat treballant durant tres mesos als camps de refugiats a Bangladesh, on sobreviuen 900.000 rohingyes procedents de Myanmar, i ens conta que impressionen les dimensions de la catàstrofe. "Són tendes, casetes, que estan fetes de bambú i plàstic. Hi ha moltíssima gent amuntegada en pocs metres quadrats i això augmenta el risc d'epidèmies. De fet, ja va passar, hi va haver una epidèmia de diftèria i, com els xiquets no estaven vacunats, es va estendre molt ràpidament", recorda.

Ara, en plena temporada de monsons, augmenta el risc d'epidèmies. "La humitat que provoquen les pluges empitjora notablement les condicions higièniques, i és més fàcil que les persones es posen malaltes", adverteix.

Pubill assegura que les pluges poden destruir les poques infraestructures que hi ha als camps, i les persones corren el risc de perdre els pocs aliments que guarden a casa. Fins i tot s'han vist casos de xiquets o gent gran que s'ha ofegat perquè ha vingut molt ràpida l'aigua i no han pogut salvar-se.

Violència extrema

La crisi va començar ara fa un any, amb un atemptat de la insurgència rohingya, que va desencadenar atacs massius per part de l'exèrcit i de paramilitars contra tota la minoria musulmana de Myanmar. Una "campanya de neteja ètnica" que es pot considerar “un intent de genocidi", segons una investigació de l'ONU que acusa la cúpula militar de Myanmar.

Montse Pubill confirma que els refugiats relaten episodis de violència extrema. "Conten com, de sobte, arribaven militars i començaven a matar gent de manera molt violenta. Per exemple, tirant als xiquets al foc. També hi va haver molts casos de violacions. Hem tractat dones embarassades després de ser violades per militars", relata.

Metges sense Fronteres reclama una solució al conflicte de manera urgent, però també a llarg termini.