La missió BepiColombo afronta la primera fase de l'aproximació a Mercuri hui anys després d'enlairar-se

Huit anys després d'enlairar-se, la missió BepiColombo està a punt d'afrontar el primer gran pas de la seua aproximació a Mercuri, el moment en què el Mòdul de Transferència (MTM) que ha impulsat la nau durant el viatge se separarà dels dos orbitadors científics.

"BepiColombo no arribarà a Mercuri en un moment concret, sinó que ho farà durant diversos mesos d'intenses operacions d'alt risc" que, si ixen bé, deixaran dos satèl·lits independents orbitant el planeta del sistema solar més pròxim al Sol, ha detallat el cap d'Operacions de Missions al Sistema Solar Interior de l'Agència Espacial Europea (ESA), Ignacio Tanco, en una roda de premsa en streaming.

La primera etapa de la fase d'arribada tindrà lloc el dijous 3 de setembre, quan el mòdul propulsor MTM se separe dels dos satèl·lits científics, l'Orbitador Planetari de Mercuri (MPO) de l'ESA i l'Orbitador Magnetosfèric de Mercuri (Mio) de l'agència japonesa JAXA, que han sigut dissenyats per a operar de manera complementària. Després de la separació, els satèl·lits —acoblats un sobre l'altre— seran impulsats pels propulsors de l'MPO i seguiran el seu viatge fins que al novembre, "si tot ix bé", ingressaran en l'òrbita de Mercuri, un moment que serà crucial per a la missió perquè "hi ha molts subsistemes, com la propulsió de l'MPO, que no hem provat mai en condicions de vol", ha apuntat Tanco.

L'última maniobra "d'alta complexitat" de la missió serà al desembre, quan els orbitadors se separen: MPO alliberarà Mio en la seua òrbita polar el·líptica al voltant de Mercuri, després ejectarà el para-sol de Mio (MOSIF) i continuarà fins a arribar a la seua òrbita final el març del 2027; els dos satèl·lits començaran la missió científica a l'abril. BepiColombo és una missió "molt ambiciosa", però els equips d'ESA i JAXA estan preparats per a respondre als contratemps que puguen sorgir. "Tenim capacitat de reacció", ha subratllat la directora de la missió, Santa Martínez.

La missió, a més, tindrà lloc a tan sols 63 milions de quilòmetres de Mercuri, on la intensitat solar és unes deu vegades major que a la Terra, per la qual cosa la nau espacial suportarà temperatures superiors als 450 °C.

BepiColombo estudiarà l'estructura i composició del planeta

Per la seua banda, el responsable de la missió científica, Geraint Jones, ha explicat que els viatges a Mercuri de les naus de l'agència nord-americana NASA Mariner 10 (1973) i Messenger (2004) van donar molta informació sobre el planeta i encara hi ha "una quantitat ingent de coses que no sabem i que BepiColombo permetrà descobrir". BepiColombo, de fet, estudiarà aspectes essencials de Mercuri com l'origen i evolució del planeta, així com la seua estructura i composició interna, que és "increïblement densa, almenys per a la seua grandària, i no sabem per què", ha dit.

A més, la missió, que va equipada amb instruments "potentíssims", estudiarà el seu camp magnètic i "la gran bambolla invisible que es forma quan el camp magnètic del planeta frena i desvia el vent solar, i que s'anomena magnetosfera", ha explicat el científic. També tractarà de resoldre "misteris de la superfície", com confirmar si els cràters dels pols del planeta tenen gel o si el planeta és un lloc actiu i viu o un de mort, com la Lluna.