Guterres alerta del risc d’una “gran fractura global” i que el món es dividisca en dos blocs enfrontats

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha alertat este dimarts del risc que es produïsca una “gran fractura” global i el món es dividisca en dos blocs enfrontats amb sistemes econòmics, tecnològics i de seguretat independents, i ha instat les potències a evitar els enfrontaments i apostar per la cooperació.

En el discurs d'obertura de l'Assemblea General de les Nacions Unides, ha lamentat que les fractures dels països enemistats s'estiguen eixamplant i amenacen de convertir-se en “un abisme”. En este sentit, ha assenyalat que el món es dirigix cap a un sistema multipolar, però pot fer-ho per dos camins: el de la fragmentació i l'enfrontament o el de la interdependència, que, a parer seu, evitaria la ruptura global. 

“Construir un futur comença per reconéixer, especialment per part de les superpotències, que el seu poder no és tan súper. El poder té límits. Els esdeveniments dels últims anys ho han deixat inequívocament clar”, ha asseverat.

La guerra de l'Iran o les acusacions de genocidi a Israel marquen l'assemblea

Més de setanta caps d'Estat, prop de mig centenar de caps de govern i un príncep hereu intervenen des d'este dimarts fins dilluns que ve en la 81a Assemblea General de l'ONU, a Nova York, en un context marcat per l'unilateralisme creixent dels Estats Units, la guerra de l'Iran, les acusacions de genocidi en l'ofensiva israeliana sobre Gaza, l'enquistament de la invasió russa sobre Ucraïna i la creixent amenaça del desenvolupament d'una superintel·ligència artificial que escape del control humà.

El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; el dels Estats Units, Donald Trump; el rei Abdullah II de Jordània i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan obriran les intervencions en l'assemblea, a què també assistirà el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu (en crida i cerca per crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional), el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski; el president de l'Iran, Masud Pezeshkian; i la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez. El president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, té previst intervindre-hi per videoconferència, després que el govern de Trump li haja negat el visat per a entrar al país.

Hi ha programades 1.553 reunions bilaterals entre els representants de les delegacions, al marge de les reunions que el secretari general, António Guterres, mantindrà amb la majoria dels líders durant la setmana. Ja ho ha fet amb Delcy Rodríguez, abans de l'espera trobada entre la presidenta en funcions de Veneçuela i Trump, menys d'un any després que tropes dels EUA envaïren el país i arrestaren el seu president, Nicolás Maduro, que està empresonat des de gener a Nova York.

Sánchez no assistirà a la recepció de Trump

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dedicat les primeres hores a Nova York a reunir-se amb el primer ministre britànic, Andy Burnham. Sánchez ha al·legat motius d'agenda per a no assistir a la recepció que este dimarts oferix el president dels Estats Units, Donald Trump, als caps de delegació dels països. Tampoc hi va assistir l'any passat, quan el rei va rebre la invitació de la Casa Blanca i va presidir la reunió de la delegació espanyola amb el mandatari dels EUA.

Abans de l'inici oficial de l'assemblea, en una publicació a través de xarxes socials, Sánchez ha reclamat més dret internacional i més cooperació al món. Així mateix, ha afirmat que Espanya manté intacte el compromís amb la pau, amb la lluita contra l'emergència climàtica i amb la cerca de solucions davant dels desafiaments que planteja la intel·ligència artificial.

Els dos primers anys de mandat (2018 i 2019) Sánchez sí que hi va assistir, acompanyat per la dona. La pandèmia va interrompre les recepcions en els dos anys posteriors i en 2023 tampoc va anar a la recepció de Joe Biden perquè la cita va coincidir-li amb la intervenció en l'assemblea l'ONU.

La diplomàcia buscarà una eixida per a les guerres de l'Iran i Ucraïna

Entre els plats forts d'enguany hi ha la compareixença del president de l'Iran, Masud Pezeshkian, que partix cap a l'assemblea amb denúncies sobre el bloqueig marítim i aeri dels EUA, sense descartar una reunió amb Trump, a què el president estatunidenc s'ha mostrat obert en el marc de l'assemblea.

També està previst que el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, es reunisca amb l'homòleg estatunidenc, Marco Rubio. En les últimes hores, Moscou s'ha mostrat oberta a una nova ronda de negociacions sobre Ucraïna. Els EUA han ratificat la llei de sancions que permet imposar aranzels de fins al 100% a països que compren hidrocarburs russos com la Xina i l'Índia. Alhora, països de l'Europa occidental han començat a fer moviments defensius que anticipen la possibilitat d'una agressió russa.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, buscarà més suport per a les seues propostes de treva total o alto el foc parcial, tot i que siga per a frenar els atacs a infraestructures energètiques o civils. Alhora ha explicat que busca reforçar les defenses aèries, ara molt vulnerables als míssils balístics russos per la falta de projectils que els intercepten, i aconseguir més diners per a tapar el forat financer que la invasió ha creat en les arques del país.

La primera reunió ha sigut amb el president francés, Emmanuel Macron, que li ha promés ajuda en defensa aèria i energia per a afrontar l'hivern, quan Ucraïna tem ser víctima d'una nova campanya de bombardejos massius russos contra al seu sistema energètic.

La 81a Assemblea General serà l'última de Guterres al capdavant de l'ONU i estarà marcada també per la carrera per a succeir-lo. Amèrica Llatina i el Carib concentren bona part de les candidatures i cinc dones figuren entre els huit aspirants al lloc, que mai ha ocupat una dona.