L'esperança d'una nova treva a Gaza s'esvaeix mentre l'ONU desvirtua i ajorna per quart dia la petició d'alto el foc
Hamàs rebutja qualsevol pacte si no inclou un alto el foc permanent i el primer ministre israelià respon amb un ultimàtum: rendir-se o morir
Les esperances d'una nova treva a la Franja de Gaza i un bescanvi d'ostatges de Hamàs per presoners palestins de l'estat d'Israel s'esvaeixen. L'organització islamista es nega a qualsevol pacte si no inclou un alto el foc permanent. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha reaccionat amb un nou ultimàtum a Hamàs: rendir-se o morir. Els islamistes han respost amb el llançament de trenta míssils, que ha interceptat el sistema de defensa israelià.
Les negociacions estan en punt mort, malgrat la reactivació dels mediadors i les pressions de la comunitat internacional, preocupada pels més de 20.000 palestins que han mort a la Franja, i per les famílies dels 130 ostatges israelians que continuen captius. La treva anterior, el 24 de novembre, va conduir a l'alliberament de 105 ostatges a canvi l'excarceració de 240 palestins presos. La setmana de pausa militar va permetre l'entrada d'ajuda humanitària per a assistir la població palestina.
Israel pren el control de Shujaiya, un barri clau de Gaza
Mentre la possibilitat de treva sembla allunyar-se, l'ofensiva militar es reforça. L'exèrcit ha pres el control del barri de Shujaiya de la ciutat de Gaza, que Tel-Aviv considera un bastió de Hamàs, a costa de la destrucció total: han arrasat un centenar d'edificis. En una emboscada a Shujaiya, els islamistes van matar nou soldats israelians el 12 de desembre. El mateix barri en què les tropes de Tel-Aviv van assassinar tres ostatges israelians, per la política de disparar primer i preguntar després.
Al control de Shujaiya se sumen el del barri de Rimal, també a Gaza, i el del campament de Jabalia, conquistes que refermen el domini d'Israel sobre la part nord de la Franja de Gaza. El portaveu de l'exèrcit, Daniel Hahari, assegura que les forces israelianes han eliminat més de 2.000 milicians a Gaza.
El Consell de Seguretat descafeïna i ajorna la proposta d'alto el foc
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha ajornat per quarta vegada la resolució dels Emirats Àrabs que demana parar la guerra, si bé s'han registrat avanços en el text del gust dels Estats Units, aliat d'Israel i amb dret a veto, que ara assegura que podria donar el vistiplau al document. El procés ha descafeïnat sensiblement l'esborrany. El "cessament immediat de les hostilitats" que es demanava inicialment ha passat a la petició de "passos urgents" per a "crear les condicions" per a aquesta pausa humanitària i també per a permetre "immediatament un accés humanitari segur i sense obstacles". Washington tradicionalment protegeix Israel, el seu aliat, de l'acció de l'ONU i ja ha vetat dues vegades l'acció del Consell de Seguretat des de l'atac del 7 d'octubre de militants de Hamàs.
L'ONU situa part de la Franja en el nivell més alt de catàstrofe alimentària
El debat terminològic corre en paral·lel a l'agreujament de la situació humanitària a la Franja. Molts dels prop d'1,9 milions de gazians desplaçats, el 85% de la població, es refugien al sud de l'enclavament, on ni en les zones designades per Israel com a humanitàries han escapat dels bombardejos. L'ONU assegura que diverses zones se situen ja en el nivell més alt, el de "catàstrofe", en el barem de Nacions Unides sobre inseguretat alimentària, després de més de dos mesos i mig d'ofensiva militar israeliana.
Les autoritats sanitàries de Hamàs asseguren que l'ajuda humanitària que entra amb comptagotes no cobreix ni el 2% de les necessitats de l'enclavament, ja que requereixen almenys 1.000 camions diaris d'aliments, medicines, aigua potable i altra ajuda, així com un milió de litres de combustible diaris.
En bona part de l'enclavament no hi ha atenció sanitària als ferits. Centenars han mort a l'Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza, el major de tota la Franja, per la falta de recursos, segons ha denunciat el Ministeri de Sanitat gazià, controlat per Hamàs. Els hospitals del nord de Gaza estan fora de servei. Israel acusa Hamàs d'usar els recintes sanitaris com a casernes militars, amagatalls i magatzems d'armes i, amb aquest pretext, ha assetjat i atacat quasi tots els hospitals del nord de l'enclavament.
Més llegit
-
Fins a 3.700 euros anuals per anar a treballar en bici: la mesura belga que proposen copiar a Espanya
-
Detenen el jove que va intentar matar un home a tirs prop del Palau de Congressos
-
La caiguda global de Microsoft deixa en tot el món usuaris sense correu electrònic des de dijous
-
L’alacantí Yerai Cortés guanya un Latin Grammy en una gala coronada per Rosalía
-
"Em van robar la infància”: el calvari de xiquets neerlandesos derivats a un centre d'acollida d'Aspe
-
Compromís - Front Valencià afirma ser el "vot útil" dels interessos de la Comunitat Valenciana