L’Agència Espacial Europea capta la foto més gran del cor de la Via Làctia, amb seixanta milions d'estreles

La missió Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha capturat el cor de la Via Làctia. Es tracta de la foto “més gran i detallada mai presa” del centre de la galàxia, en llum visible. Amb més de seixanta milions d'estreles, la imatge obri la porta perquè els científics confirmen l'existència de qualsevol exoplaneta trobat a la regió i mesuren la seua massa utilitzant subtils variacions en la llum estel·lar al llarg del temps, segons ha informat l'ESA.

Durant només un dia, el conegut com a “detectiu de l'univers fosc”, Euclid, ha dirigit la mirada cap a la llum: la regió interior extremadament brillant de la nostra galàxia, coneguda com el bulb galàctic. Els astrònoms, asseguren, buscaven “capturar àrees enormes del cel amb una nitidesa sorprenent”.

Dissenyat per a observar milers de milions de galàxies llunyanes, la càmera de llum visible del telescopi espacial és prou sensible per a distingir estreles individuals en la galàxia, sense enlluernar-se, cosa que permet estudiar planetes al voltant d'altres estreles mitjançant una tècnica especial anomenada microlent.

La imatge, capturada en només 26 hores

El 23 de març del 2025, Euclid va capturar esta fotografia en només unes 26 hores. Es tracta d'un mosaic fet amb la càmera de llum visible, on cada part cobrix una porció del cel major que la lluna plena. Per a captar un esdeveniment de microlent, com és este cas, un telescopi necessitaria estudiar una estrela durant més de vint dies.

La nitidesa i la sensibilitat en llum visible són similars a les de la càmera de camp del Telescopi Espacial Hubble (NASA/ESA). No obstant això, cada apuntament d'Euclid abasta una àrea 270 vegades major que el camp de visió del Hubble.

Les dades que ara proporciona l’Euclid seran una referència temporal clau per a missions passades i futures, i permetran estudiar a fons els exoplanetes i les seues masses. Així mateix, esta valuosa informació podrà utilitzar-se per a altres aplicacions científiques: des de l'estudi de nanes marrons i estreles binàries, fins a l'anàlisi dels moviments estel·lars i la pols al llarg de la nostra galàxia.