Israel mata més de cent palestins en un dia a Gaza, que suma set noves morts per desnutrició

L'Exèrcit israelià ha matat almenys 105 palestins a Gaza en els atacs de dissabte, segons el recompte actualitzat este diumenge de fonts mèdiques locals. Els hospitals de la Franja de Gaza van registrar 76 morts dissabte, fins a les 21:40 hora local (una hora menys a la península Ibèrica) per atacs israelians, a les quals s'han sumat una vintena més, assassinats durant la matinada.

La majoria dels atacs s'han produït a la ciutat de Gaza, on Israel ha matat almenys 56 persones dins del seu pla per a prendre la capital de l'enclavament, segons les dades arreplegades per EFE de fonts sanitàries i la Defensa Civil. Les tropes de Tel-Aviv ataquen el que queda de la ciutat pel sud, l'est i el nord, com a part del pla de la invasió del nucli urbà, que comportaria el desplaçament del milió d'habitants. Les tropes de l'Estat jueu avancen posicions al barri de Zeitun, on van bombardejar vivendes i altres edificis.

El Comité Internacional de la Creu Roja ha advertit este diumenge que no és possible l'evacuació en massa "segura i digna" de la ciutat de Gaza a la qual aspira Israel, perquè moltes persones quedarien arrere i també perquè no hi ha cap lloc capaç d'absorbir la població, que patiria l'enèsim desplaçament forçós.

Entre les víctimes dels atacs de dissabte hi ha almenys sis menors, cinc dels quals van morir en l'atac contra un forn comunitari que va causar dotze morts. Tretze palestins han sigut assassinats prop de punts de distribució d'ajuda —nou a Wadi Gaza, i quatre en dos estacions prop de Rafah— quan tractaven d'accedir a menjar repartit per la polèmica Fundació Humanitària per a Gaza (FHG), organisme recolzat per Israel i els Estats Units. S'han reportat cinc morts més a Zikim, a la zona nord, per foc israelià, quan intentaven aconseguir aliments de camions.

Set morts més per desnutrició

Set palestins més han mort per causes relacionades amb la desnutrició i la fam, segons el balanç actualitzat del Ministeri de Sanitat, que recompta les víctimes del dia anterior. Estes noves morts eleven a 339 la xifra de gazians que han mort per la falta d'aliments derivada del bloqueig israelià, 124 d'ells menors d'edat. Més de 60 han mort des que el 22 d'agost un informe internacional amb el suport de l'ONU declarara l'existència d'una situació de fam generalitzada en la governació de Gaza, on hi ha la capital.

63.000 palestins assassinats

Israel ja ha assassinat més de 63.000 palestins, una tercera part xiquets, i n'ha ferit 159.000 en l'acció militar de represàlia per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 (1.200 morts, 250 segrestos) —segons dades de les autoritats sanitàries de la Franja— una ofensiva denunciada per ONG, organismes internacionals i diversos països per crims de guerra i trets de genocidi.

322 gazians, inclosos 121 xiquets, han mort per causes relacionades amb la fam i la desnutrició des del començament de la guerra, la majoria este estiu, quan l'escassetat de menjar s'ha aguditzat pel bloqueig quasi total a l'entrada d'aliments i medicines per part d'Israel, que controla tots els accessos.

La matança de civils avança entre la passivitat i aquiescència dels governs dels països occidentals, reticents o incapaços de plantar cara a Israel, a diferència de la unitat mostrada en la condemna per l'agressió de Rússia a Ucraïna. La cimera informal de responsables d'Exterior de la Unió Europea a Copenhaguen ha constatat una vegada més la incapacitat dels socis europeus de pactar una resposta conjunta contra la massacre de l'estat jueu.

Les reticències d'una part dels estats, amb Alemanya al capdavant, han fet descarrilar de nou els intents de penalitzar Tel-Aviv, com demanaven, entre altres, Espanya i Irlanda. A més, han trencat la necessària unanimitat dels estats europeus per a convertir les paraules en decisions. Una inacció que contrasta amb la mobilització de la societat civil, a través de manifestacions i protestes. Este diumenge ix de Barcelona la Flotilla Global Sumud, un nou comboi de vaixells carregats d'ajuda humanitària cap a Gaza amb l'objectiu de trencar el bloqueig naval.

Milers d'israelians han tornat a protestar als carrers de Tel-Aviv per a reclamar al primer ministre Benjamin Netanyahu una solució negociada amb Hamàs que pare l'ofensiva militar i facilite el retorn dels ostatges. Durant la concentració han exhibit al cel una pancarta per a demanar al president dels Estats Units (principal suport militar i diplomàtic d'Israel), Donald Trump, que "faça història", és a dir, que pare la guerra.

Israel confirma l'assassinat del president houthi i del portaveu militar de Hamàs

Mentrestant, Tel-Aviv ha confirmat l'assassinat del primer ministre del govern controlat pels rebels houthis del Iemen, Ahmed al Rahawi, en un atac dijous a Sanà. Informació que ja havia avançat dissabte este grup proiranià. L'Exèrcit israelià ha advertit que continuarà "operant per a eliminar qualsevol amenaça contra els civils israelians", tal com "ho fa i continuarà fent a la Franja de Gaza i en altres llocs".

Hores després, el ministre israelià de Defensa, Israel Katz, ha informat de l'assassinat del portaveu del braç armat de Hamàs (les Brigades al Qasam), Abu Obeida, en un bombardeig israelià llançat dissabte a la ciutat de Gaza.

Identifiquen el segon ostatge recuperat a Gaza

D'altra banda, Israel ha identificat el cadàver del segon ostatge de Hamàs recuperat a Gaza en les últimes hores. Es tracta d'Idan Shtivi, que tenia 28 anys quan el 7 d'octubre del 2023 va ser assassinat en el festival Nova durant l'atac en territori israelià. El cadàver el van localitzar juntament amb el d'Ilan Weiss, de 56 anys, assassinat durant l'atac al quibuts Beeri.