Israel fa setanta anys en conflicte permanent
L'Estat jueu es va constituir el 14 de maig del 1948, en mig d'un conflicte permanent amb els veïns àrabs.
L'actual entitat estatal jueva complirà aquest dilluns setanta anys d'existència, tot i que els israelians, d'acord amb el calendari hebreu, ja commemoraren el fet el passat 19 d'abril. No és una commemoració de pau. Tot al contrari, és una efemèride d'un moment constitutiu que no ha deixat de generar conflictes armats.
Havia acabat la Segona Guerra Mundial, i els palestins i els jueus mantenien enfrontaments violents permanents. El 1947, el Regne Unit, que administrava el territori des del final de l'ocupació otomana, va decidir inhibir-se d'aquell territori en favor de l'ONU.
Davant de la inacció del món, l'any següent, el 14 de maig de 1948, els jueus constituïren unilateralment l'Estat d'Israel. Els països veïns havien avisat que no tolerarien un Estat jueu a la zona. Immediatament s'hi produïren els conflictes armats amb els àrabs del Líban, Síria, Jordània, l'Iraq i Egipte. Fou el que es coneix com la guerra araboisraeliana de 1948. Va ser l'inici de la tragèdia per a milers de palestins: la Nakba o èxode. Entre mig milió i nou-cents mil palestins, segons qui faça l'estimació, foren expulsats de la seua terra. Aquest primer conflicte armat durà 14 mesos.
Després, al 1967, arribaria l'anomenada guerra dels Sis Dies, quan Israel ocupa Cisjordània, Gaza, el Golan i Jerusalem Est, a més del Sinaí, que va retornar a Egipte. Després arribà l'ocupació del sud del Líban. I sempre, fins ara, els enfrontaments, armats o civils, no han cessat.
El 1994 l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) i l'Estat d'Israel acordaren crear l'Autoritat Nacional Palestina, que donava un estatus d'autonomia als palestins de Gaza i de Cisjordània. Però l'acord no posà fi al conflicte. Israel manté una política d'assentaments en territoris que sobre el paper hauria d'administrar Palestina. Alhora, es manté la disputa sobre l'estatus de Jerusalem, que els dos pobles reclamen com a capital.
La inauguració, ara, de la nova seu de l'ambaixada dels Estats Units, traslladada de Tel Aviv a Jerusalem, ha estat una nova font de conflictes ja que ha provocat la indignació dels palestins.
A més, mentre el conflicte continua actiu, els palestins suporten, des de 1987, un greu conflicte intern. Aquell any palestins més radicals i enquadrats en el jihadisme van crear Hamas, un grup armat que va disputar l'hegemonia a Al-Fatah, el grup que, alenat per Yasser Arafat, havia sigut la força palestina fonamental per a arribar a constituir l'Autoritat Nacional Palestina.
Més llegit
-
Moren un home de 52 anys i una dona de 53 per colps de calor a la Comunitat Valenciana
-
Daimús, Xeraco, Tavernes de la Valldigna i Orihuela, pendents de les analítiques de l'aigua després del tancament de les seues platges
-
Vols cancel·lats i endarrerits als aeroports de València i Alacant per la vaga de controladors de França
-
Educació publica 14.261 llocs vacants que s'oferiran en el pròxim procés d'adjudicació de places docents
-
El PSPV veu en el CIS la prova del rebuig a Mazón i el PP remarca que el president és el líder més valorat
-
Un tècnic de telecomunicacions constata que a les 18:09 hores va avisar que s'enviaria el missatge ES-Alert