Investigadors japonesos descobreixen 168 noves figures a Nasca, el Perú

Científics japonesos han descobert a la costa sud del Perú 168 geòglifs nous prop de les línies de Nasca, considerades des del 1994 per la Unesco Patrimoni Cultural de la Humanitat, segons ha confirmat la Universitat de Yamagata (oest del Japó).

Aquest equip d'acadèmics liderat per Masato Sakai va fer el descobriment amb l'ajuda d'arqueòlegs locals, imatges aèries i drons, on van descobrir 168 geòglifs nous o figures de gran grandària dibuixades en vessants o tossals.

"En total hem trobat 168 figures: unes 50 humanes, així com pardals, felins, serps i també moltes figures lineals i trapezoides", va dir Sakai que va destacar que també s'hi havien trobat ceràmiques.

Des de l'inici del projecte d'investigació en 2004 -i des del 2010 sobre el terreny-, els científics nipons han trobat ja 358 figures (incloses les del nou descobriment). Per això, busquen protegir aquests jaciments, però també entendre l'objectiu amb el qual es creà.

"Per a protegir les línies hem de saber quina és la seua ubicació exacta perquè no es convertisquen en habitatges o la gent local use la zona per a l'agricultura", assenyala Sakai, qui considera que es feien servir amb el propòsit de marcar senderes i camins.

L'investigador explica que ara també fan servir intel·ligència artificial amb la finalitat de trobar patrons i veure què es volia comunicar exactament amb aquestes formes, una cosa que amb mètodes d'investigació tradicionals comportaria molt temps per l'extens terreny per a investigar.

Tradicionalment, s'ha considerat que les línies de Nasca eren un gran calendari astronòmic, altres experts creuen que són figures religioses i alguns ufòlegs sostenen que van ser pistes d'aterratge de naus extraterrestres. Les figures més representatives es coneixen com a l'aranya, el mico i el colibrí, a més del còndor, el pelicà, la gavina, el caragol, la balena, la serp i la flama, entre altres.

Fetes per la cultura nasca (segle I-VII)

Les línies de Nasca són un conjunt de centenars de figures geomètriques, d'animals o plantes situades en un immens desert a la regió d'Ica, al sud de Lima, fetes per la cultura nasca (segle I-VII). La funció i el significat d'aquestes no són clars, com tampoc ho és la forma en què van ser fetes, ja que algunes superen els 100 metres i només es poden contemplar des de l'aire.

Malgrat la seua antiguitat, aquestes cèlebres i enigmàtiques figures no van ser descobertes fins al 1930 perquè la planura de la superfície del desert només permetia que els dissenys es veren íntegrament des de l'aire o des d'alguns tossals circumdants.